Ponts de quatre dies no n'hi ha gaires al llarg de l'any, i és molt probable que deixin d'existir si al final el govern acaba prenent la decisió de passar els dies festius d'entre setmana als dilluns i divendres. Vaja, que són un bé escàs! Sigui com sigui, el passat pont de l'1 de maig el vàrem aprofitar per carregar la Cali i anar a prendre la fresca (i mai més ben dit).
Aquest cop el destí ha estat la Collada de Tosses, al terme municipal de Planoles. Amb la colla d'Insulina s'havia parlat de passar junts un cap de setmana (els que tenim furgo, dormint a la furgo i la resta en un refugi). Calia doncs, localitzar un refugi a on també es pogués fer nit amb la furgoneta no gaire lluny. Després de fer una cerca minuciosa de tots els refugis del Pirineu oriental, al final l'elegit va acabar essent el
refugi Corral Blanc.
Arribat el dia D, carreguem els dipòsits de la Cali i cap amunt!. Aprofitem la migdiada dels nens per fer tirada llarga fins a Planoles. Com sempre, quan els nens dormen és quan veiem tot tipus de bestiar que de ben segur els faria saltar d'alegria. És en aquests moments quan es fa palesa l'existència inequívoca de la llei de Murphy.
A mitja tarda, arribem al Refugi Corral Blanc situat a 1.820 metres. La temperatura ha baixat i comença a ploure - condicions que inviten, sens dubte, a entrar al refugi -. A dins, una llar de foc ens reconforta i la fem petar fins a l'hora de sopar. La parella que porta el refugi ens cuinen un sopar excel·lent a base d'escudella i carn amb patates al forn. Renoi sí es posa bé!
Havent sopat, ens enfilem fins al
FP del Collet de les Barraques per fer-hi nit amb la Cali. La temperatura ha baixat per sota dels 5ºC, no hi ha ningú, bufa vent i s'ha posat a ploure. Tot i estar a les portes del maig, l'ambient és de rigorós hivern. Muntem la
Thais, encenem la calefacció per estar calents com torronets i a dormir s'ha dit. A fora ... cada vegada plou amb més ganes - pluja que acabarà essent neu ben entrada la matinada -.
De bon matí m'aixeco d'hora per anar a córrer. La possibilitat de "vitaminar-me" amb una bona dosis d'
sky-running em treu les lleganyes amb rapidesa - és ben curiosa la ment humana -.
El fort vent que ha bufat durant la nit ha deixat el Collet de les Barraques ben net de neu. Per sobre dels 2.200 metres però, hi ha neu arreu, i per sobre dels 2.600 ja es fa pràcticament impossible córrer. A bon ritme m'enfilo direcció el Coll de les Clotxes fins que quedo ben xop de peus de trepitjar neu ... és hora de recular. Baixo de nou fins al Collet i m'endinso pel bonic camí dels Ventolanesos fins a canviar de vessant. Una hora i deu minuts més tard, arribo de nou a la Cali xop i gelat de peus, amb 8 km a les espatlles però amb un somriure d'orella a orella. És hora d'anar a esmorzar. Són les 9h del matí. Bon dia Catalunya!!
Retrobats amb la colla d'Insulina, anem a fer una caminada al més pur estil "child-friendly". Els nens juguen amb la neu, corren, salten i ... es fan mal (Lluc, desitjo que ja estiguis al 100%!). Una hora i mitja més tard, el cel s'ennegreix i amenaça en deixar-ne caure una del 15. Fins i tot cauen petites volves de neu granulada. De tornada al Collet, gaudim del vol majestuós, i ben proper, d'un trencalòs (
Gypaetus barbatus) encuriosit potser per la nostra presència. La Nikon, com és de costum en aquestes situacions excepcionals, treu fum a 5 fotogrames per segon.
La resta del dia el passem pels voltants del refugi: jugant, pintant, fent-la petar. La llar de foc invita al retrobament i a la conversa. Dinem tots junts al refugi un menú d'aquells per llepar-se el llambrots. Bona cuina, sí senyor!
Havent dinat, consultem la previsió meteorològica. Per demà s'anuncia un empitjorament del temps, i veient que aquí a dalt amb mal temps poca cosa més es pot fer, decidim tornar cap a casa i aprofitar la resta de dies del pont per fer aquell munt de feinetes "menja-dits" que tenim pendents des de fa mooolt de temps. Ha estat un cap de setmana, perquè no dir-ho, fred, intens però, sens dubte, excel·lent en tots els sentits!
Fins a la propera!
Alb.