31 de des. 2019

La vida, allò que passa quan tu rius ... Bon any 2020!!



Les estrelles són fars a l'horitzó, 
jo sempre les he vist en els teus ulls. 
Duus a dins inquieta i viva la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

...

Que quan siguis lluny, una cançó et torni a casa
Que quan s'enamorin de tu, no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te.
Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç.
Que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.

Que als matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú sense que el necessitis.

...

Recorda, si plou dins teu
que caminar cura les ferides
Que viure, viure no és estar vius
viure és l'actitud d'omplir la vida
La vida, allò que passa quan tu rius.


(Per sentir aquesta magnífica cançó dels Txarango, cliqueu AQUÍ, apugeu el volum, tanqueu els ulls i deixeu-vos endur ben lluny.... )

BON ANY  2020 !!!




Alb.

1 de nov. 2019

Posem el 3/24? ....



Portem uns mesos que és un no parar. És llegir el diari o obrir el televisor i veure injustícies i més injustícies, uf!! .... M'entristeix enormement el que està passant al nostre país. Un acaba essent escèptic en veure l'enorme poder que té un estat (amb jutges, armes, poders polítics, exercit, ...) davant una població pacífica i de convicció ferma que, cada dia que passa, s'assembla més al petit llogaret de la gàl·lia romanitzada de l'espavilat Astèrix i el seu amic fidel, l'Obèlix ... :-))

Si us he de ser franc, amb tot aquest panorama, a mi només en venen ganes de posar el 3/24, però no el de les notícies, sinó el de les Gavarres

Vaja, que no hi ha millor desconnexió que fer 3 Sant Miquels en 24 hores....  1050 metres de desnivell, poc més de 50 quilòmetres, una primera pujada amb la btt, una segona de trail running, i una tercera, de nou amb la btt, aquest cop, acompanyat d'en Jordi i amb la guinda de la foscor i de la tempesta que l'ha deixat caure a mitja baixada ... Uau! ... No es pot acabar el dia més feliç, creieu-me!! ... ;-)))
  







Alb.

31 d’oct. 2019

Some Study That I Used to Know



Avui, un video per riure una mica amb la ciència! Endavant amb una de les millors paròdies de la cançó de Gotye: Somebody That I Used To Know :-)





Alb.


12 de jul. 2019

Ofegant-se per la Vall de Núria ... :-)


Per celebrar l'alta mèdica, què millor que fer un puja i baixa a Núria amb els companys de feina! Gràcies Ramon, Santi, Mia, Simon ..... Ja us asseguro que és impossible pujar una muntanya rient i que un no acabi ofegat ... :-))








Alb.

492 dies .... 1 any, 4 mesos i 5 dies


Han calgut 492 dies, una pila, sí, .... això sí, crec que fisios i traumatòlegs m'han deixat com acabat de sortir de la caixa!  :-)

Abans d'ahir, per fi, em van donar l'alta mèdica, un trist paper imprès amb poca tinta però que, per mi, té un significat de molt de pes! .... Emocionalment, ha estat el tancament d'una època de la vida en que no tot han estat flors i violes, no per oblidar, perquè n'he après molt, però sí per mirar-me algunes coses amb uns altres ulls. Fins i tot, encara seré un afortunat...  :-)


Tinc molt a qui agraïr: .... als corredors de la cursa, que em van fer costat en tot moment i aconseguiren que el meu sentit de l'humor guanyés a l'insuportable dolor que em pujava d'un peu literalment trinxat. Als bombers del GRAE, que em traieren dels cingles del Serradell com aquell qui res. A les 3 traumas del Trueta, molt mones totes tres però... que em van fer veure les estrelles com mai he vist. Al doctor Rafel Gonzàlez que, amb les seves mans d'autèntic artista del bricolatge de precisió, va enganxar uns ossos que semblaven inenganxables. A les infermeres de la Clínica Girona, per aquelles galetes miraculoses que em feien ensalivar durant hores, hores que mai passaven. A la Tània, la Natàlia, en Sergi i en Guillem, els "meus cracks de fisios", a qui, amb tan sols agraïments, segur que em quedo curt. Als amics i als companys de feina,... no sabeu pas la sort que tinc de tenir-vos. A la Virgínia i a la Mar, per cobrir-me tan bé les espatlles a l'escola mentre jo me les tenia amb calmants i i pastilles de tota mena. A la Taya Smith i a la Sophia Urista per posar-me "bandes sonores" i fer-me "volar" durant milers d'estones. A les muntanyes, per fer-me somiar i no perdre mai l'esperança de tornar-les a trepitxar. A l'esquirolet (ja us en parlaré en una nova entrada...) ... I, per descomptat, a la Família, per estimar-me tant i tant i tant...

M O L T E S   G R À C I E S ! ! ! ! 




Alb.


11 de jul. 2019

A vegades hi ha sort i ... a vegades també!


A vegades hi ha sort, i a vegades també! ... i, és que, aquesta no me l'esperava!  :-)

A la passada concentració de furgonetes Volkswagen que es va celebrar a St.Pere Pescador ens ho vam passar d'allò més bé. Furgonetes i més furgonetes en un ambient dels que no té desperdici.


De les moltes coses que sol organitzar la casa Volkswagen, no hi poden faltar els concursos. Concursos d'aquests que tothom tira la papereta omplerta per si sona la campana i que, normalment, mai sol sonar.... 

El tema és que, fa un parell de setmanes, rebia un correu de Vehículos Comerciales Volkswagen comunicant-me que, el segon premi, se'n venia de dret cap a casa. Uau! .... Suposo que us podeu imaginar la cara de sorpresa que vaig posar.... :-)



Fa un parell de dies arribava a casa el carter carregat amb una gran caixa de mal agafar plena de regals.....  Sens dubte, una bona manera de "tancar" la 16ª Concentració de Furgonetes Volkswagen!  ....  Mil gràcies senyors i senyores de Can Volkswagen ... :-))







Alb.


5 de juny 2019

16a SurfAlegre - 2019 ... Càmera i acció!


Feia força dies que no escrivia al blog .... i és que, aquest cop no és per falta de ganes, sinó per falta de temps! 

Sigui com sigui, el que avui em fa il·lusió d'ensenyar-vos és el vídeo que, aprofitant les poques estones que em queden lliures, he fet de la darrera Concentració de furgonetes Volkswagen (16ª SurfAlegrecelebrada el passat cap de setmana a Sant Pere Pescador

Apa, pugeu el volum i ... a clickar el Play sha dit!  ;-))






Alb.

9 d’abr. 2019

Amb "calma" pel pic de la Calma


El "amb calma" del títol de l'entrada és més irònic que res més .... perquè, si una cosa va caracteritzar la sortida del passat cap de setmana és lo "moguda" - meteorològicament parlant - que va ser l'excursió.

La sortida d'aquest cap de setmana era una sortida més que desitjada per la secció de Muntanya del GEIEG. No per la dificultat, ni per la espectacularitat del lloc, sinó perquè cada cop que s'havia programat aquesta excursió, s'havia acabat anul·lant per mal temps o per previsió de fort vent. 

Aquest cap de setmana, no és que la previsió fos molt bona però,.... com que les ganes d'anar-hi ja començaven a ser patològiques, ens vam carregar les motxilles a l'esquena i cap a l'Albera s'ha dit!

L'excursió partia del Coll de Banyuls, per anar a fer el Pic de la Calma (714 m) passant pel Coll del Torn (606 m). Una ruta de poc més de 7km amb el mar de taló de fons i vegetació esventada per la Tramuntana.

Carenant entre garrics, estepes i gatoses florides vam anar fent ruta fins a completar la volta. El que no ens pensàvem pas és que en poques hores veiéssim totes les estacions de l'any. Riu-te'n d'Islàndia, jeje ... De dia assolellat, passàrem a ventós, per anar a plujós i acabar amb boirós. Vaja, que n'hi va haver per a tots els gustos... ;-)

Sigui com sigui, ... va valdre molt la pena! Hi tornarem segur!













Alb.



16 de març 2019

8 anys .... Avui estem d'aniversari



Avui el blog fa 8 anys!! .... vuit, ja? .... Carai! 

Al darrera hi queden 342 entrades, més de 142 mil visites, i moltes i moltes bones estones, què carai!! ... ;-))

Felicitats a tots!!



Alb.

5 de març 2019

Volant pels aires per partida doble


Fa un any, ... sabeu on estava?.... 

Doncs,... Volant pels aires per partida doble, què carai! Primer a la Garrotxa, després d'una senyora regirada, caient a terra amb fractura múltiple de tíbia i peroné a la Serra de Guitarriu, a tocar els cingles del Serradell. Tot després, volant pels aires amb l'helicòpter dels GRAE de camí a l'hospital.

Avui, un any després, amb dues operacions al turmell i centenars d'hores de rehabilitació a l'esquena - per sort ja sense dolor - , amb en Pau hem agafat les bicis i hem anat a fer una visita a l'helicòpter.

Fa un any - crec - no posava tan bona cara com avui. El que està clar és que és millor veure-ho tot des del vessant observador i no pas des del vessant pacient. D'això no n'hi ha cap mena de dubte, creieu-me. 

Renoi, quin tros d'aparell!  :-)









Alb.

21 de febr. 2019

Leds de matrícula .... millorant la il·luminació


A l'era dels Leds, seguir amb bombetes incandescents té poc sentit.... 

Feia temps que em voltava pel cap canviar algunes de les bombetes que venen de sèrie en les Californies T5. Seguir amb bombetes incandescents quan hi ha al mercat llums Leds que il·luminen amb molta més intensitat i amb una despesa energètica deu vegades inferior, no té gaire sentit. Com tampoc té sentit que, al segle XXI, canviar les bombetes del cotxe per unes de millors és il·legal, almenys al nostre país; il·legals, més que res, per qüestions d'ITV en les quals no vull entrar... però que no deixen de ser sorprenents quan a la resta d'Europa està permès. 

Bé, sigui com sigui, el que està clar és que fer petites millores a la furgoneta, i en aquest cas, quasi des d'un punt de vista estètic més que funcional, no fan mal a ningú. És innegable que il·luminar la matrícula amb leds de llum blanca no té res a veure amb la llum groguenca i "espelmarenca" de les incandescents.

La decisió estava presa. El dia que es fongués una de les bombetes que il·luminen la matricula del darrera, canviaria les dues per unes de Leds. I així ha estat. Quin canvi!









Alb.