23 de febr. 2014

Siguin 30, siguin 76000





No puc negar que la gestió de les persones m'entusiasma, siguin 30, siguin 76000!   :-) 

Avui fa quatre mesos que l'equip de Furgovw.org va confiar en mi, proposant-me formar part del Consell d'Administració del fòrum. Va ser tota una sorpresa, sens dubte.


Furgovw.org és un fòrum dels grans. Està format, ni més ni menys, per 76000 usuaris (tots ells apassionats de les furgonetes), i, actualment, el gestionem 16 persones d'arreu del país.

Considero que les claus per gestionar humanament un col·lectiu tan gran no disten tant de les que utilitzo diàriament quan em poso davant de 30 alumnes de secundària, tots ells diversos, tots ells plurals, tots ells diferents. Al cap i a la fi, entre un col·lectiu i l'altre, tan sols varien les proporcions (edat i nombre), la resta és tot igual.

  • 1a clau: Demostrar apreci honrat i sincer envers tothom (per mi, la més important de les claus). Cal despertar entusiasme entre les persones.

  • 2a clau: Tenir la capacitat d'observar el món des del punt de vista de l'altre. Cal veure les coses des de tots els angles, sempre. L'empatia no és important, és imprescindible!

  • 3a clau: No criticar mai a ningú. La crítica és fàcil i gratuïta però no cal oblidar que no aporta res. Criticar els actes és lícit, criticar a les persones, no. Tothom té dret al respecte. Si vols recollir mel, no donis una puntada de peu al rusc. Recorda-ho.  ;-)



Alb.

9 de febr. 2014

El tresor de Sant Miquel de Falgars





Aquest cap de setmana ha tocat "sortida d'homes".    :-)

El dissabte al vespre, ens vam enfilar cap als Hostalets d'en Bas per fer-hi nit. Només d'arribar, quedem parats del vent que bufa. Ho fa amb ganes, i el cel està estrellat de mala manera. Aquest tipus de nits m'encanten!!

En Pau m'ajuda amb la maniobra d'aixecar el sostre i posar la funda Thais. Ell m'il·lumina amb el frontal mentre jo em barallo amb la funda que oneja amb ganes degut a un fort vent agregalat, vent que em deixa el cos i les mans ben gelades. Però, amb el que no havia caigut és que, tenir un ajudant de 5 anys, suposa assumir que al cap de 20 segons, el frontal ja apunta cap a un altre costat. La veritat, és que no sé com he pogut posar la funda ..... sort o inèrcia? .... ves a saber! .... De totes maneres, gràcies Pau pels 20 segons de llum!  :-)

Durant la nit, el vent ha anat afluixant i ha deixat pas a una gelada que m'obliga a engegar la calefacció un parell de cops. De fet, no és d'estranyar que baixin tant les temperatures, estem a principis de febrer i la vall d'en Bas és una fondalada propensa a les gelades. 

A les 7:30 sona el despertador, ens vestim, esmorzem i preparem la motxilla. En Mia, un company que viu als Hostalets, ens dóna la grata sorpresa de venir-nos a veure amb el seu fill Pau. Els Paus s'entenen i juguen una estona mentre nosaltres la fem petar.



Sense perdre gaire temps, ens enfilem cap a Sant Miquel de Falgars. El camí puja dret com un espàrrec. En Pau, entre històries de pirates i tresors, puja com un campió i arribem a dalt al cap d'una hora de caminada. A dalt, el vent bufa fort i la temperatura no crec que superi els 5ºC. Les galetes - a recés - són més que merescudes!



Sempre m'ha encantat veure com els cercavores (Prunella collaris) surten del no res i se t'apropen quan arribes dalt d'un pic. És un tipus de companyia que m'agrada. La de vegades que hem compartit cim, ells i jo .... només ells i jo. Sens dubte, té un punt de melancòlic. 



Abans de baixar, com a bons buscadors de tresors, fem una mica de Geocaching i localitzem un tresor molt ben amagat. Intercanvi de "gadgets" i .....  cap a baix!! El cos s'ha d'escalfar i, què millor que fer-ho, amb una baixada a tot drap! 




Quan arribem als Hostalets, visita "de metge" a casa d'en Mia. Després, i abans d'enfilar-nos de nou a la Cali, ens encantem una estona amb la concentració de cotxes clàssics que avui se celebra al poble. Carai, quines màquines!! 






Alb.