Una de metges ...

Fer esport té el handicap que, de tan en tan, acabes passant per la consulta del metge per reparar avaries, apedaçar punxades o fer ajustaments del sistema. Avui ha estat un dia d'aquests.

Mentre m'esperava a la sala d'espera, em venia al cap un vídeo que havia vist fa temps, que transmetia, amb molt de tacte, la clara vocació de molts dels professionals de la salut que tenim avui dia. Quan he arribat a casa, no me n'he pogut estar de buscar-lo i mirar-lo de nou.

Aquí el teniu:




Alb.

Pic de la Dona i Bastiments

Divendres al vespre .... Whatsapp d'en Ponç i la Mercè: pugen a dormir Vall Ter amb la seva Volkswagen nova de trinca, per demà al matí fer el Pic de la Dona i el Bastiments en busca de perdius blanques (Lagopus muta) i corriols pit-roig (Charadrius morinellus). Com es pot rebutjar una oferta com aquesta després d'un estiu sense fer alta muntanya?? ... Impossible.

Quan arribo a casa, faig un mos, poso els nens a dormir, agafo el material de muntanya i surto pitant cap a Vall Ter amb la Cali. 

En Ponç i la Mercè no tenen cobertura, no sé on passaran la nit, però no ha estat difícil trobar-los. Quan arribo a la Coma de l'Orri, em trobo a peu de carretera, i desnivellada, una Cali groga intentant fer nit amb el sostre aixecat. Indiscutiblement, són ells.

Baixen el sostre i pugem fins a peu de pistes per fer nit al pàrquing. Són la 1 de la matinada i cal anar a dormir per demà poder-se aixecar a trenc d'alba. 

A les 6:30h sona el despertador. Mengem una mica i ens enfilem fins a la portella de Mentet mentre gaudim, de lluny, del vol majestuós d'una esquerpa àliga daurada (Aquila chrysaetos). 

Llavors, ascensió al Pic de la Dona i, tot seguit, al Bastiments per la seva aresta est. Ni rastre de perdius blanques ni corriols pit-roig. Avui, sembla ser que no es volen deixar veure. Quina millor excusa per tornar-hi?  :-)

Alb.

VALL D'ARAN - 2013

Aquest any sí que he fet vacances ..... Fins i tot del blog! .... bufff, quina desconnexió!  :-)

Si una cosa diem sempre quan arribem d'un viatge llarg (com per exemple, l'any passat quan vam arribar d'Scotland), és que a prop de casa hi ha llocs amb igual o més encant que els que hi ha més enllà de les nostres fronteres, i que, sovint, els passem per alt per la senzilla raó de que estan a "massa pocs" quilòmetres. 

Aquest any - un any que sembla que tots els catalans ens sentim "més catalans" - hem decidit quedar-nos al nostre país i passar les vacances familiars a la magnífica (i propera) Vall d'Aran.

En total, 1285 km en 6 dies molt i molt complets!  Unes vacances fantàstiques, sens dubte! 
Aquí us deixo la crónica en pdf, per si us la voleu llegir sencera.

Alb.