28 de jul. 2011
Visera parapluja .... s'ha acabat passar gana!
Sempre que plou amb ganes estem obligats a pujar les finestres del cotxe si no volem acabar negats d'aigua. Això, en un turisme es pot tractar d'una petita molèstia, però en una càmper pot tractar-se d'un bon maldecap, sobretot si estàs utilitzant el gas per cuinar.
Quan hi ha combustió de butà o propà és important mantenir la furgoneta ben ventilada per evitar la respiració de gasos nocius, i això s'aconsegueix obrint la finestra de la cuina, no hi ha més. Però si està plovent, i a més ho fa amb ganes, obrir la finestra és sinònim d'acabar amb una cuina convertida en uns autèntics aiguamolls.
Aquest hàndicap l'he solucionat fabricant una "visera parapluja" per a la finestra de la cuina. Per fer-la he utilitzat una planxa de metacrilat blanc translúcid de 5mm de gruix tallat a la mida adequada. He utilitzat el de 5mm perque entra prou folgadament a la guia lateral que porta la California T5 i a més, pel propi pes i per la palanca que exerceix sobre la mateixa guia, queda ben fixada i no es mou gens.
En un primer moment vaig tallar una peça de 640 x 270mm (tampoc podia tallar una peça molt gran ja que llavors el problema hauria estat la seva ubicació dins la Cali quan no s'utilitzés). Amb aquestes mides em semblava que n'hi hauria prou per evitar l'entrada d'aigua, però em van caldre tan sols 2 minuts sota una pluja intensa per comprovar que havia fet curt. Així doncs, vaig tallar una segona peça, aquest cop de 640 x 400mm, i aquesta va anar de perles.
Ara almenys, quan faci mal temps, podrem cuinar i no passarem gana com fins ara! :-)
Alb.
22 de jul. 2011
California Club: una autèntica agulla en un paller
Se'n van fabricar unitats amb motor gasolina (un 2.0 de 4 cilindres i 84 cavalls, i un 2.5 de 5 cilindres i 110 cavalls - versió canvi manual i automàtic), i unitats amb motor diesel (un 1.9 de 4 cilindres i 60cv que de ben segur li deuria costar de tirar, un 2.4 de 5 cilindres i 78cv i, per últim, un 2.4 turbo diesel, segons sembla mig experimental, de 4 cilindres i que rendia 68cv de potència).
- És una T4 de batalla llarga i sostre rígit sobreelevat però amb vidres a tota la seva part posterior. El model més semblant seria l'Exclusive, però aquest model té els vidres posteriors parcialment tapats i les finestres del sostre són més allargades.
- No té dutxa ni lavabo, tot i que té un espai en el qual s'hi pot ubicar un potty.
- És 4 places per viatjar i dormir.
- La cuina i la nevera van ubicades a la part posterior i en sentit contrari a la marxa. Aquesta distribució i els grans finestrals donen la sensació d'una gran amplitud a la part posterior de la furgoneta que realment s'agraeix.
- A banda i banda hi ha mobles i amb calaixos ben dissenyats i molt pràctics.
- L'entrada de les aigües netes és interior (no hi ha una boca exterior), amb la qual cosa, per omplir els dipòsits cal obrir el portó posterior.
Aquí us en deixo algunes fotos. Tal com us dic, es tracta d'una autèntica "raresa de fàbrica".
Alb.
14 de jul. 2011
Ascencions per VallTer 2000
Divendres 8 de juliol. Primer dia de vacances. L'home del temps ha pronosticat bon temps durant les properes 48 hores. Això s'ha d'aprofitar! Sense predre massa temps, carrego la Cali amb les quatre coses necessàries per viure-hi. Omplo d'aigua i gasoil els dipòsits i preparo tot el material de muntanya. El proper destí: VallTer 2000. L'objectiu: fer nit al FP de VallTer per poder sortir a primera hora a fer uns quants cims de la zona i tornar a casa a l'hora de dinar.
Arribo a VallTer a les 22h. Encara hi ha llum, poca, però la suficient com per veure-s'hi. El sol, ja amagat rera l'horitzó, reflexa la seva llum a les capes altes de l'atmosfera generant uns colors rosats-violetes d'aspecte màgic. Aquesta és la llum màgica que perseguia l'alpinista i fotògraf Galen Rowell i que tan bé va saber expressar en el seu fantàstic llibre "Llums de Muntanya". Entenc perfectament que en quedés meravellat.
Passo la nit al costat de dues Sven Hedin que em treuen la son, una Cali T4 "Generation" d'aquelles que se'n veuen poques i una Cali T5 que arriba ja entrada la nit. Tot i estar al mes de juliol, a fora la temperatura baixa fins als 6ºC degut al canvi adiebàtic.
La nit: tranquil·la, estrellada, silenciosa.
A les 6:00 sona el despertador matiner. Sense predre temps esmorzo una mica i em faig un Capuchino d'aquells que aturen el temps per uns moments. Em calço les Garmont, carrego la motxilla i cap a dalt. La ruta prevista és: VallTer - Coll de la Marrana - Pic de Bastiments - Pic de Freser - Pic de l'Infern - Coll de la Marrana - VallTer. El dia promet.
Coll de la Marrana:
Pic de Bastiments:
Pic de Freser:
Pic de l'Infern:
Excursió molt recomenable per la bellesa del seu paisatge i per la fauna i flora alpina que s'hi pot veure: regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum), extensions enormes de nerets (Rhododendron ferrugineum), safrà de muntanya (Crocus vernus), isards (Rupicapra pyrenaica), marmotes (Marmota marmota), perdius blanques (Lagopus mutus), voltors (Gyps fulvus) i fins i tot el mismíssim trencalòs (Gypaetus barbatus).
De retorn a casa, l'ordinador de la Cali marca un consum sorprenent: 1,6l/100km!! ... Malauradament això només passa quan baixes grans ports de muntanya. :-)
Alb.
12 de jul. 2011
Perduts pel laberint d'Argelaguer
Des de fa més de 30 anys, en Josep construeix, amb fustes variades i branques d'acàcies, infinitat de ponts penjants, túnels sinuosos, casetes de caire dalinià i torres que s'aixequen fins a més de 25 metres d'alçada. Realment espectacular!
Entre la multitud de passadissos fets de milers de branques em vaig trobar en Josep que, amb una senzillesa d'aquelles admirables i fent una aturada al seu jornal, em va explicar que tot va començar construint quatre ombres per a soportar la calor de l'estiu i fent una bassa per als seus ànecs aprofitant el rierol de "Can Sis Rals".
L'obra l'ha hagut de reconstruir 2 cops: el primer cop per que li van fer malbé, i el segon degut a la construcció de l'autovia. Actualment, no deixa de treballar-hi, i setmana rera setmana, aquest pecuiliar poblat de fusta augmenta en complexitat i bellesa.
Visita molt recomanable, sens dubte!
Alb.
11 de jul. 2011
Furgoaddictes .... per fi en VOSE
La resposta a aquesta demanda han estat els seus capítols subtitulats al castellà. Una bona feinada, està clar. Aquí us en deixo el primer capítol "Concentrats". Disfruteu-lo.
Alb.
7 de jul. 2011
La pròpia Banda Sonora Original
Plasmar aquesta idea en un blog és relativament senzill, tan sols cal introduir una aplicació flash que ens permeti reproduir un tema a les entrades del blog que ho requereixin. I així ho he fet. Veureu que en algunes de les entrades hi ha un petit reproductor que podreu iniciar o parar quan vulgueu.
Un exemple de cançó "poderosa" per mi seria aquesta. No us podeu imaginar a on em transporta cada vegada que la sento. Realment té un poder extremadament màgic! :-)
Alb.