31 d’oct. 2012

Montura Magic G Jacket ... preparats per l'hivern!






Per fi ha arribat la fred!!  

Feia dies que volia provar la jaqueta nova. Es tracta de la Montura Magic G Jacket, una jaqueta tècnica, lleugera, compressible i impermeable, però que al mateix temps és molt i molt transpirable. Vaja, que es tracta d'una jaqueta per a activitats molt aeròbiques on també es requereixi una bona protecció contra el vent, la pluja o la neu.

Per aconseguir aquest grau de transpirabilitat, la Magic G JKT utilitza la nova membrana Gore-Tex Active Shell, una autèntica obra d'enginyeria tèxtil.

La Magic G JKT porta una caputxa tècnica amb visera que s'ajusta a la perfecció al cap, dues butxaques amb cremalleres estanques, punys elàstics i zones de teixit reflectant col·locades estratègicament. El tallatge és realment molt tècnic i això s'agraeix quan s'està fent esport. A més a més, té un pes envejable: tan sols 307g!!

Avui, aprofitant que plovia a estones i feia fort vent, m'he calçat les Asics i l'he anat a provar. He pujat corrent a St.Miquel i, si bé els miracles no existeixen, Déu-ni-do lo bé que transpira i lo bé que protegeix de les inclemències del temps. És espectacular com la membrana es manté seca per dins. Fins i tot, en les situacions de màxim esforç, es poden arribar a veure les petites gotes d'aigua que surten cap a fora degut a la transpiració del teixit.

Després de 9 km intensos sense treure'm la jaqueta, aquesta tan sols ha quedat lleugerament humida de la part interior de les mànigues. I aquesta humitat ha desaparegut completament al cap de pocs minuts de treure'm la jaqueta i exposar-la a l'aire lliure. La Häglofs Helli (la meva anterior jaqueta) no quedava lleugerament humida, tot el contrari. Després d'un esforç intens arribava a regalimar aigua per les mànigues (tot i anar dotada de Gore-Tex XCR - actual Pro Shell - una també molt bona capa impermeable i transpirable).

La Montura Magic G Jacket és una jaqueta 10! Molt recomanable per a fer activitats de muntanya a ritme intens, sens dubte!








Alb.

9 d’oct. 2012

XV Duatlò d'Alta Muntanya - Passapalabra...






Hi ha poques ocasions en que corri amb el dorsal número 1. Per sort, també hi ha poques ocasions en que abandoni una cursa per motius físics (de fet, ha estat la primera vegada). La Duatló d'aquest cap de setmana, la NutriSport XM Duathlon Series by Buff de Queralbs-Núria (36 km), ha estat, sens dubte, una cursa per oblidar i passar pàgina. Des del km 0 vaig anar tocat (per no dir "tocat i enfonsat").

Potser hauria estat més assenyat no començar-la (tossut i cap-quadrat que és un quan té una fita entre cella i cella). Però vaja, amb abandonament o sense, la moguda va valdre la pena.

L'any que ve serà diferent. Esperem-ho!    :-)


Alb.

3 d’oct. 2012

Escalada urbana ... Nostàlgia al 100%


L'Institiut d'Estudis Catalans defineix la paraula nostàlgia com la "dolença causada per l'enyorament". I és precisament això el que avui he tingut quan he visionat el vídeo d'escalada urbana de Manu Romain a la ciutat de Briançon. 

M'han vingut al cap les incontables escapades amb l'amic Xevi Nogué al castell de Montjuïc per provar els peus de gats acabats de comprar amb els pocs diners que teníem estalviats, i com no, la il·lusió incalculable d'enfilar-nos per qualsevol paret vertical (evidentment, d'amagats dels pares). També, els boulders incansables a les parets del Castell de Farners durant les sortides del Cau.

Crec que no oblidaré mai el viatge a Beuda amb la 49cc per anara a escalar a la Paret del Castell. El recordo com una autèntica aventura, com si d'una expedició d'alt nivell es tractés. Vàrem tornar lesionats per tot arreu de les caigudes a la paret després d'un dia d'intensa escalada, però, sens dubte, també tornàrem orgullosos de la proesa i feliços com autèntics anissos (tot i acabar el dia empenyent la moto ja entrada la nit i amb la conseqüent esbroncada a casa).


Teníem 16 anys. La sang ens bullia. Al·lucinàvem llegint les cròniques d'Alexandre Marcet sobre les expedicions dels catalans als cims de 8000m. i passàvem llargues estones amb el nas enganxat a l'aparador de la desapareguda Scadel, la primera botiga especialitzada en esports de muntanya que hi va haver a Girona, situada al carrer Nord. 


Qui hi pogués tornar .... Va, que entri el vídeo!




Alb.