Dia mundial dels drets dels Infants

Dia mundial dels drets dels Infants  :-)

Alb.

Some Study That I Used to Know

Avui, un video per riure una mica amb la ciència! Endavant amb una de les millors paròdies de la cançó de Gotye: Somebody That I Used To Know :-)

Alb.

20 anys després....

Posats a parlar d'efemèrides, parlem-ne d'una de fa 20 anys... :-)

El 2 de novembre del 1998, vaig impartir la meva primera classe a Maristes. Que aterrés allà va ser una qüestió purament d'atzar, d'astres que s'alinearen (o mal alinearen), perquè, sense saber ben bé com, vaig acabar fent una de les feines que sempre havia dit que no faria: la de professor.

D'aquell dia fins avui, ha plogut molt, com també ha canviat la meva percepció de l'ofici. De fet, no van caldre ni vint minuts davant aquella classe amb una trentena d'adolescents hiper-hormonats fins les celles, per adonar-me que allò, allò del que sempre havia renegat, es convertiria en una de les meves grans passions. 

Des de sempre, m'havia imaginat que la docència es basava en impartir uns coneixements, confiant (il·lús que era un) en que els alumnes recordessin aquests coneixements passats uns dies, uns mesos o fins i tot, anys. En el fons, però, el que pensava és que seria genial que, després d'una classe de biologia, els estudiants acabessin entusiasmats amb el procés de la ciència i el descobriment, i se sentissin cridats a fer investigació científica en un futur potser no massa llunyà. 

Mica a mica, classe rera classe, sóc més conscient que els continguts específics del curs no són precisament el que recordaran els meus alumnes al cap de vint anys. Retenir els coneixements, si bé no està mancat d'importància, no ho és tot. Tampoc crec que sigui el més important en aquesta vida. El que veritablement crec que és important, és aconseguir canviar la manera de pensar, de comunicar-se i d'interaccionar amb el món. 

Com a docent, és un error centrar-se en el "recordar" de fets i idees. És molt més important centrar-se en el "transformar", en transformar els nostres alumnes d'una manera fonamental (des dels fonaments), en transformar per ajudar-los a enriquir la seva vida intel·lectual, per fer-los crítics i millors persones, per donar-los habilitats i coneixement per a que puguin dissenyar i construir un món millor: el món on hauran de viure els seus fills i néts. 

I si, després d'això, encara els sonen unes lleis de la genètica d’un tal Mendel, que un dia - fa vint anys - els hi vaig explicar, doncs,.... benvingudes siguin! .. :-)

Alb.

Please, give me an advice....

Alguns "tips" perquè el substitut no quedi "tip" ...  :-)

Deixar de cop i volta les classes i haver de ser substituït suposa feina. Suposa feina, perquè hi ha moltes activitats que estaven en marxa i no convé que es parin, molts projectes en ment que convé que es tirin igualment endavant, molts alumnes que convé seguir acompanyant, ... i així un llarg etcètera.

Però, alhora, hi ha una cosa que, sovint, genera interrogants i incerteses: se'n sortirà el/la substitut/a?

Aquí uns consells ràpids per a sortir-se'n .... o almenys, provar de sortir-se'n (glups...jeje):

• Ensenya, no expliquis
• Aprèn dia a dia dels teus alumnes. Ells tenen més coses per ensenyar-nos de les que ens pensem.
• Redueix al màxim l'explicació magistral .. no hi ha res que avorreixi més als alumnes.
• Treballa de manera cooperativa, malgrat això suposi haver de prendre's una til·la abans i una després de la classe.
• Prioritza el que és útil sobre el que és important.
• Premia les intervencions, no els encerts. D'aquesta manera, els alumnes perdran la por a equivocar-se (molt important).
• Traspassa els coneixements de l'aula a la vida real. Que trobin resposta al "I això per què em servirà?"
• Valora l'esforç dels alumnes, no els resultats.
• L'educació emocional és el motor de l'ensenyament. Això no ho podem oblidar MAI !!
• Les noves tecnologies mai ens substituiran, per més genials i innovadores que semblin.
• Somriu. Somriure és un dels punts més importants del meu vademécum com a professor. Un somriure estova males cares, tranquil·litza, obre ments tancades,... fa miracles, sens dubte! ...  :-)

I, sobretot, ànims,... "Ànims i mirant endavant com els ànecs" com deia el senyor Salvador - amic i mestre ja jubilat - de qui he après més del que es pot escriure en un llibre.

Alb.

Ep! mestre... sobretot no oblidis el vademécum

En el vademécum d'un mestre no hi haurien de faltar mai aquestes premises:

- Escolta els alumnes, a tots.

- Motiva'ls, a tots 

- Coneix la seva manera de ser, la de tots. 

- Preocupa't per ells, per tots

- Aplica normes, a tots, i a tots per a igual.

- Bromeja, de tant en tant.

- Somriu. No hi ha res més gratificant que veure a algú somrient.

Evidentment, sona molt místic tot plegat, .... i és que ho és! Però, des del meu punt de vista, són punts claus per aconseguir fer la feina míiiiiinimament bé, us ho asseguro! ... I no és la d'ensenyar.

I és que, si una cosa és difícil per a un professor, no és ensenyar biologia, història, matemàtiques, llengües, etc... el que realment és difícil - i que suposa tot un repte -, és que els alumnes aprenguin biologia, història, matemàtiques, llengües, .... 

Alb.

Dia Internacional del mestre, professor i l'educador

Docents, ... ja us han felicitat avui? ... encara no? .... doncs, MOLTES FELICITATS!

Un dels principals problemes que té l'actual professorat - forjat al s.XX - és la manca d'autoconfiança davant els grans canvis educatius que ens venen a sobre: projectes, visions proactives, innovacions pedagògicas, TICs, TACs, etc. 

Però, si una cosa és ben clara és que, quan els professors tenen confiança, transmeten confiança i ensenyen confiança als seus alumnes. I aquest hauria de ser un dels pilars sobre els quals s'haurien de sustentar les noves escoles del s.XXI.

Per canviar el tot sistema educatiu, cal començar potenciant - i cuidant - l'autoconfiança del professorat. Cal canviar la formació d'aquest professorat, així com també la concepció del "bon professor" i el "mal professor", o el què significa èxit escolar i fracàs escolar.... i, més tard, ja ens embrancarem en canvis metodològics i organitzatius, amb la tranquil·litat i seguretat de disposar d'un pal de paller ben sòlid. :-)

Vaja, ... que tenim molta feina per davant i els dies, mica a mica, es van escurçant! ...  :-))

Alb.

"El Clandestí" .... Remember when...

"Kaiser-Wolf, Skinny Scotty i Testor... membres de l'editorial CuDelSa, buscats per la llei per la publicació i distribució d'El Clandestí" 

Societat, meteorologia, Top-5 d'èxits musicals, El personatge, El banner publicitari ..... aquestes eren algunes de les seccions d'El Clandestí, un petit diari irònic que Kaiser-Wolf (Enric Delgado), Skinny Scotty (Eduard Sánchez) i Testor (un servidor) publicàvem setmanalment a 2n de BUP "c" ja fa... una pila d'anys!. El nom de l'editorial: Cu-Del-Sa, era la única pista de qui realment hi havia al darrera de la redacció del rotatiu .. :-)

El Clandestí tenia un format simple: només se'n redactava un sol exemplar, fet a mà, i de mida petita, en format Din A6. Fer-ne un sol exemplar i que fos de mida petita, permetia que s'esmunyís fàcilment per sota els llibres i llibretes dels alumnes mentre se'l llegien i passaven a les hores de classe. A més a més, que fos petit, també assegurava que la probabilitat de ser detectat pels professors fos baixa. Ja us podeu imaginar que, mantenir-se dins la clandestinitat, era del tot important per no acabar amb una sanció del professor....o senzillament, fos descobert i llençat a les escombraries. 

Cada setmana, la gent de la classe, i més tard de tot el curs, esperaven amb candeletes que els caigués a les mans un nou exemplar d'El Clandestí per poder-lo llegir d'amagat.

Les fortes tempestes a les hores de Llatí al terç nord de la classe, les eleccions convocades a classe per a escollir l'encarregat del paper de water o de qui seria el nou pilota de la classe, passant pel llistat d'èxits musicals de la setmana ("LoCollmia", "Aquí no hay campo y playa", el "Max-Mix Chelino", o el "Acid House - H2SO4", entre d'altres), omplien les pàgines centrals del diari. Les notícies més rellevants, com el descobriment de la xarxa de traficants de xuletes més important de 2n de BUP, o l'atac que va patir la redacció d'El Clandestí, anaven sempre a portada. Mentre que la secció de l'entrevista al personatge sempre tancava l'edició ..... No en va, acabava essent un diari que oferia pàgines i pàgines d'entretinguda lectura a molts companys. 

No recordo exactament quants Clandestins vam arribar a redactar, però sí que alguns dels números es van perdre, ja sigui per que es van extraviar a l'immensitat de la classe, per que foren interceptats per algun professor amb bona vista, o per que van acabar esparracats per algun alumne mosquejat per algun dels articles irònics publicats al diari... Sabíem que aquest risc existia i el vam assumir des del principi fins al final.

Quan decidírem tancar definitivament la redacció (o sigui, quan es van apropar els esgarrifosos exàmens "Quatribestials" de final de curs a la Sala Gran), vam decidir posar-nos en mode standby per evitar mals majors (o sigui, que ens baixés un "cate" inesperat). A partir d'aquell dia, vam esdevenir - i així ens hi sentíem - "furtius" per a la resta de les nostres vides. 

A dia d'avui, encara seguim essent buscats per la llei. Així ho demostren cartells que asseguren una recompensa de 900$ per a qui ens trobi! .... Per sort, només se'n van fer tres, un per a cada furtiu, i, a no ser que hagin passat a millor vida, a dia d'avui estan ben custodiats per en Kaiser-Wolf, l'Skinny Scotty i en Testor.

Sssssszzz ... silenci, ok? .... jo no us he explicat res de tot això, ni sabeu qui sóc, val?!  ...   :-))

Alb.

Llibertat d'expressió ..... On t'has posat?

"L'any passat, 119 governs van restringir la llibertat d'expressió al món, tot i ser un dret humà fonamental"   ..... Sembla impossible que, ara, ja n'hi hagi un més, que això també ens estigui passant a nosaltres... 

Avui m'ha estat impossible començar la classe sense abans no parlar d'un tema que em té el cor encongit des de diumenge passat. La vulneració d'un dels drets humans més fonamentals: el de la llibertat d'expressió.

A Catalunya l'olla bull des de fa uns dies: referèndum, urnes, una UE que no vol veure el que està passant a casa nostra, l'estat espanyol que "no fa ni deixa fer" .... i, el que és lamentable de tot plegat, càrregues policials desmesurades contra un poble, el poble català, que, de manera determinant i pacífica, tan sols volia dir la seva el diumenge passat. 

D'on surt tanta ràbia per part de l'estat espanyol? ... Què hi ha que m'estic perdent? .... Quin és el motiu de que només ells puguin opinar? ... No hi ha dret, no hi ha dret que no puguem ni tan sols dir el que pensem ... no hi ha dret que la llibertat d'expressió només s'apliqui a uns quants i els altres, a tancar la boca i ha empassar ..... 

Mireu, m'encanta educar, entusiasmar als nois i noies, m'encanta ensenyar biologia, ciències naturals, ho reconec .... ensenyar el funcionament de la natura, del cos humà, de les plantes i els animals, i fins i tot l'univers,... això m'encanta. Però també us he de dir que mai, mai, mai oblido un dels pilars que, sota el meu punt de vista, es basa, o s'hauria de basar si és que no ho fa, l'educació del present i el futur: "A dins la classe, TOTS ensenyem i TOTS aprenem "

Utilitzar metodologies que treballin en aquesta línia, costa .... no ens hem d'enganyar. Fer que els alumnes s'acostumin a que el professor, i també els companys, acceptin totes les opinions com a vàlides i respectables, que els raonaments sempre siguin escoltats, i en tot cas, siguin guiats si no van per bon camí. Fer que, mica a mica, tots (i quan dic tots, vull dir TOTS) els alumnes perdin la por a dir la seva, o l'angoixa a ser o no escoltats, ... és un dels meus reptes quan em poso al mig de trenta nois i noies. 

I això, és una feina de "formigueta" ... Us asseguro que, per més il·lusió que un hi posi, no s'aconsegueix en un dia, ni en dos, ni en tres ..... s'aconsegueix al cap d'unes setmanes, amb constància,  treballant el respecte a cada exercici, a cada comentari, a cada pregunta ... treballant amb fermesa la llibertat d'expressió ........ 

Em sap molt greu, molt greu! que, en poques hores, els nostres nois i noies, hagin viscut de molt a prop situacions que disten de llarg precisament d'aquests valors fonamentals que, després de tres setmanes, ja tenen apresos. 

Si als adults ja ens costa d'entendre aquestes pèrdues de respecte al poble català i l'opressió que pateix en la seva llibertat d'expressió, no m'imagino que els deu estar passant pel cap als meus alumnes .....  Crec que se'ns gira feina!

Us deixo aquí un magnífic vídeo d'Amnistia Internacional de Catalunya, que reflecteix en pocs minuts, el que ens està passant ... Endavant amb el vídeo!

Alb.

Jornada d'Innovació Pedagògica Baula

La transformació de l'educació a l'escola .... Està clar que, amb un títol així, la cosa enllamina!  :-)

Dissabte passat es va celebrar a l'edifici La Pedrera de Barcelona la 1a Jornada d'Innovació Pedagògica de la mà de l'editorial Baula.

Ponents de renom com Francesc Torralba, Francesc Pedrò, Rafael Bisquerra i Ricard Huguet van impartir autèntiques lliçons magistral d'educació emocional, de metamorfosi educativa, d'avaluació i, fins i tot, de robòtica educativa amb Lego Robots.

Les idees anaven caient segon a segon, minut a minut .... idees que anaven deixant palès que l'ensenyament que deixa petjada no és aquell que va de cap a cap, sinó aquell que va de cor a cor; que l'educació emocional no només genera millors resultats acadèmics, sinó millors professionals i sous en un futur; que és important seguir desenvolupant les potències latents; que el llenguatge afectiu serà decisiu en determinats moments de la vida dels nostres alumnes; o que, tot i els moments de canvi que estem vivint, els nostres alumnes segueixen aprenent per imitació, d'aquí l'enorme importància (i responsabilitat) de la nostra feina!

Per cert, sabeu quantes combinacions de sis peces de Lego es poden fer per aconseguir un ànec ...?

 .... 9 milions!! ....  :-)) .... A l'auditori deuríem ser unes 200 persones i no van sortir 2 ànecs iguals .... Perquè llavors diguin que no hi ha creativitat.... ains!   ;-)

Alb.

La cosa, per fi es remou!

Aquest dissabte passat, més de 500 persones s'han aplegat al col·legi Maristes la Immaculada de Barcelona per somiar l'escola del futur en el marc del projecte d'innovació educativa Maristes Xarxa Innovació.

El Projecte Maristes Xarxa Innovació és un procés participatiu de cocreació de tota la comunitat educativa, que se centra en la innovació permanent i en la xarxa entre totes les escoles Maristes del país.

És la primera vegada que la comunitat Marista organitza una jornada multitudinària d'aquest tipus per debatre propostes de manera conjunta entre els diferents agents implicats en l'educació dels infant.

Bien!! ... Sembla que això arrenca!! ....  ;-))

Alb. *

Com s'escriu una ... classe?

Avui hem anat a sentir els Amics de les Arts, però en un format diferent, en format pedagògic ... 

Aprofitant l'oferta de xerrades educatives que ofereix la ciutat, avui hem dut als alumnes de 3r d'ESO al taller-ponència "Com s'escriu una cançó?" que oferien els coneguts "Amics de les Arts".

La veritat és que ha estat molt bé, però mentre explicaven quins eren els ingredients necessaris per a fer una bona cançó, el meu cap no parava de barrinar amb el gran paral·lelisme que hi havia entre fer una cançó d'èxit i fer... la millor de les classes.

Apuntaven que per a fer una bona cançó calen 5 ingredients:

- MELODIA: una seqüència de notes individuals ordenades i compensades degudament. 

De fet, en una classe també hi trobem una peculiar melodia, no pas feta de notes diferents sinó d'alumnes diferents, que degudament ordenats poden tenir una força bestial.

L'explicació del professor també pot esdevenir melòdica, però ep! això no vol dir explicar amb cantarella (només faltaria, jeje) sinó, amb variacions de to, volum, de força, etc.

- HARMONIA: superposició de dues melodies o més. Quan se superposen, s'enriqueix la melodia resultant. Sovint, afegir la mateixa melodia a una escala més amunt o avall, o una quinta, s'obtenen resultats meravellosos.

A la classe, tenim alumnes que van una escala amunt i d'altres que van una escala avall. El nivell acadèmic dels alumnes pot ser tan divers que pot arribar a generar frustracions als docents més engrescats. Però, i si unim aquests dos alumnes de "octaves" diferents i afegim  alumnes "quintes" que harmonitzin els petits grups? .... No hi ha dubte que pot acabar essent del tot sorprenent!

- RITME: propagació de temps entre diversos sons. El ritme defineix l'estil de música que estem fent.

Quan estem davant d'una trentena d'alumnes, és important anar controlant - a tota hora - el ritme d'aprenentatge. L'estil de "música" ha d'agradar als nostres "oients", cal adaptar-lo als seus gustos, essent conscients que els gustos són diversos i sense deixar d'interpretar la "peça" que volem que escoltin. 

- LLETRA: és l'únic element "prescindible" d'una cançó. La lletra pot funcionar simplement com a un instrument més, però també pot explicar coses, donar punts de vista diferents o expressar emocions.

És evident que el professor és la "lletra" de la classe. I, està clar que, igual com hi ha cançons instrumentals, es poden fer classes sense que es noti la presència del professor, essent compositors de magnífiques "classes instrumentals".

Igualment, el professor pot afegir una lletra adient al tema, que lligui emocions amb aprenentatge, amb la dosi justa, deixant espai per a que el públic canti la tornada, com se sol fer en els grans concerts de rock, quan l'intèrpret deixa de cantar i orienta el micròfon al públic entusiasmat. 

- ARRANJAMENTS: determinen qui interpretarà la cançó i quins instruments hi intervindran per aconseguir una bona sintonia.

Una sessió classe sense els arranjaments adequats, no té res a veure amb una classe ben "arranjada", amb una diversitat d'instruments, intèrprets, a voltes entrant junts en escena, a voltes com a solistes, amb les dosis justes d'improvisació jazzística, i riffs artístics que il·luminen la classe i la converteixen en la MILLOR DE LES CANÇONS! ... Ui! perdò, volia dir: en la MILLOR DE LES CLASSES!! ....  :-))

Seran els professors els nous "Amics de les arts -educatives-"? ....  Endavant amb la música!!! ....  :-)

Alb.

5 d'octubre ... Felicitats "Merlins"!!

Albert "Merlí" .... això era l'últim que m'esperava sentir!!! .. jeje  :-)

Aplicar noves metodologies pedagògiques, potenciant la creativitat, el positivisme, la valentia, la determinació, l'autoconfiança i l'energia en estat pur, té els seus riscos ... però, el que em capfica menys, és que els alumnes m'acabin anomenant Albert "Merlí". :-))

Estic convençut que el món educatiu ha de seguir aquest camí; un camí basat en trencar les normes del sistema educatiu tradicional, posant al taulell de joc unes noves normes, la primera de les quals és que "no hi ha normes". Destruint per a construir nous coneixements on tot està relacionat i, alhora, res és incorrecte si al darrera hi ha un "raonament" basat en la opinió personal de l'alumne. On cal "fixar-se", més que "veure" o "observar", i a on sempre hi ha més d'una resposta correcta. On es permet qüestionar-ho TOT - fins i tot els coneixements que explica el professor -, a fi de cercar nous reptes personals. On és important potenciar l'autoestima i que els alumnes siguin ells mateixos, i no meres extensions condicionades pels adults. Un camí on no hi ha alumnes bons ni dolents, sinó amb capacitats diferents, capaços de sorprendre'ns a cada segon.

Jo hi crec fermament!! .... 

Per cert, avui és el dia del internacional del docent .... FELICITATS a tots els MERLINS I MERLINES!!

Alb.

Avui està una mica amagada ....

Aquest matí, mentre duia la Irene a la guarderia, ella ha aixecat el cap i, mirant el cel i assenyalant la lluna, m'ha preguntat: "Papa, perquè està una mica amagada?" 

I sí, avui la lluna es trobava en quart minvant, només se'n veia la meitat.

De cop, he recordat un fantàstic curtmetratge, escrit, dirigit i animat per l'italià Enrico Casarosa, que va estar nominat a la categoria de millor curt d'animació dels Oscars dels 2012. No va obtenir el guardó, però us asseguro que és un dels millors curts d'animació que he vist mai; i no només per la qualitat de l'animació, sinó també pel sentit de la història, la màgia que transmet i pel que et convida a reflexionar.

M'he mirat els ulls ingenus de la Irene i he estat apunt d'explicar-li aquesta historia ..... però, com és habitual en els nens, no han calgut ni tres segons per que ella tragués un nou tema, i el tema s'ha esvaït.

Un dia, més endavant, quan hagi crescut una mica, ens asseurem junts per entendre com s'ho manega la lluna per créixer i decréixer. Sens dubte, mirar aquest curt és la manera més màgica que conec per explicar les fases lunars  :-)






Alb.

No estic d'acord amb tu ... convenç-me!

Com educar el talent emprenedor des de l'escola .... Fundació Princesa de Girona 

El passat 2 de juliol es va celebrar a Girona la III Jornada d'educació Emprenedora, i com no, ... no m'ho podia perdre!! 

La qualitat de les ponències i taules rodones no va tenir desperdici. Ponents de renom, experiències de centres amb gran volada en el món de l'emprenedoria, creativitat a tort i a dret! .... és realment, de les millors jornades que se celebren avui dia en matèria d'educació emprenedora.

Em quedo amb una frase del grandíssim Ian Gilbert:

"Fes coses que ningú fa o

 fes les coses que tothom fa 

però d'una manera que ningú les faci" 

Endavant amb algunes fotos:

Alb.

SchoolDay ESHG Congress 2016 - Barcelona

Assistir a l'SchoolDay del Congrés Europeu de Genètica Humana era una oportunitat que no es podia deixar escapar! 

Aquests dies se celebrava a Barcelona el Congrés Europeu de Genètica Humana, un dels congressos més rellevants a nivell mundial d'aquesta temàtica. Més de 3000 genetistes d'arreu del món s'aplegaven per presentar projectes, iniciatives i presentar treballs realitzats. 

El dia abans de l'inici del congrés, es va organitzar l'SchoolDay, unes jornades adreçades a alumnes de batxillerat per motivar i introduir als alumnes al món de la Genètica Humana. 

Va ser rebre la invitació (mil gràcies Conxi!) que ja estava fent una llista de quins podrien ser els bons candidats a anar-hi. Calia que fossin bons alumnes, treballadors i compromesos. Així doncs, i després d'alguna baixa, vaig acabar anant-hi amb 16 magnífics alumnes de Maristes.  :-)

La jornada va començar amb una interessant ponència de la Teresa Perucho sobre "La genètica a l'art, la història i els nostres temps". Un 10!

Tot seguit es van realitzar tres workshops rotatius, amb un coffe-break al mig "molt agraït" que va ajudar a agafar forces.

Workshop 1: Genètica forense. Mites i llegendes. Descobrint l'assassí amb l'ajuda del DNA. Un 10 a l'equip de la Teresa!

Workshop 2: Consell genètic. Creació de pedigrís familiars. L'ètica en el consell genètic. Fantàstic workshop amb l'equip de l'amic Joan Bruntet. Un 10!

Workshop 3: Citogenètica i diagnòstic prenatal. Lectura i interpretació de cariotips. Present i futur del diagnòstic prenatal. Un 10 a la Cristina González i el seu equip!

Per acabar, ... foto de grup a l'exterior del Cosmocaixa ..... Ains! ... és ben bé que aquests de Girona sempre s'han de fer veure!! jeje ...... Quins cracks d'alumnes!!! Un 11 per ells, que carai !!!   :-))

Alb.