14 de set. 2017

Love on an atom .... We are loud like love!



"Love on an atom, love on a cloud" ....... Trescant pel Pirineu, fregant els núvols  :-)

Un nou cap de setmana d'alta muntanya, ... tocant els núvols amb les puntes dels dits, gaudint de la llibertat que es respira quan s'arriba a un cim on no hi ha ningú, on el vent hi bufa amb intensitat i mou els núvols a velocitats sorprenents pocs metres per sobre del cap. A on les mans queden gelades, i el cor i la ment viatgen a quilòmetres de distància, potser a la mateixa velocitat amb que es mouen els núvols. A on un s'adona de la sort de poder-hi ser.





Respirant, ... Respirant aire de muntanya, aire fred, ... Creient, i creient altra vegada, ... Creient en l'amor que està en els àtoms i en els núvols (com recita, una i altra vegada, la magnífica cançó dels Placebo) ..... Essent forts com l'amor!





"We are loud like love...."






Alb.

8 de set. 2017

Wellcome to the hotel Insectifornia ....



Ja ho diuen, si no pots combatre l'enemic, aliat amb ell ....   :-)

Les dades meteorològiques no enganyen. Sens dubte, aquest estiu ha estat un dels més secs dels darrers anys. Les precipitacions han estat escasses i la calor punyent. 

Desviacions climàtiques d'aquest estil solen deixar conseqüències visibles en els ecosistemes. Un exemple d'això, encara que a petita escala, és el que s'ha observat en els microecosistemes urbans. I, és clar, la terrassa de casa també n'és un exemple.

A principis d'estiu, les altes temperatures ja van colpejar a plantes herbàcies, arbustives i arbòries. Tot i la presència del reg gota a gota, l'elevada evapotranspiració les va deixar seques, fins al punt en que, els arbres i arbusts de fulla caduca (el faig, l'avellaner, ...) van iniciar un procés poc habitual de latència estival, perdent totes les fulles i quedant pelats com si de l'hivern es tractés. En un segon moment, una violenta pedregada estival ho va acabar de trinxar tot. I, per rematar-ho, les lesions i sequedat de tiges i fulles, va propiciar l'aparició pugons, xinxilles i altres insectes oportunistes que ho seguiren malmetent tot.

Solució: podes específiques, adob i l'extermini de les plagues. Però, i com exterminem les plagues? ... doncs, o bé amb insecticides / plaguicides (opció fàcil, ràpida i sovint recomanada per centres verds), o bé complicant-se la vida creant noves plagues, però aquest cop, de "depredadors de depredadors", com ara de crisopes, marietes, abelles o sírfids. ... Lluita biològica, vaja .... 

I com que un servidor no en té mai prou, i sembla que a un li sobra el temps (encara que només ho sembla....), ja em teniu fent una activitat de tarda amb els nens, construint un petit hotel d'insectes específic per a "depredadors de depredadors". Amb tan sols quatre fustes, unes pinyes seques, una serra de calar, un trepant i broques de diferents diàmetres, i un grapat de bisos,... n'ha sortit un senzillet hotel d'insectes ... bé, potser seria més semblant a un "hostal" que a un "hotel", però vaja, de moment, és el que hi ha...  :-)

De totes maneres, el més sorprenent de tot, no ha estat l'hotel, ni els materials emprats, ni el disseny, ni la futura ocupació de l'hotel .... el més sorprenent ha estat veure els ulls encuriosits - clavats i ben oberts - dels tres petits de casa intentant indagar què redimonis seria això d'un "hotel per a insectes" i, encara més, com el podria construir a partir de quatres fustes contades collides de terra ......  :-)

Ara, només restarà donar-lo d'alta a Booking.com i ... a esperar a que vinguin els primers visitants ... Ep! ... Inauguració el proper divendres. No us la perdeu!! 







Alb.

5 de set. 2017

Roc, som-hi? ...



Avui, una entrada a l'estil "remember when ...."    :-)

La setmana passada em vaig tornar a apropar a la zona de VallTer per fer muntanya. Quan soc allà i contemplo els perfils d'aquelles muntanyes, inevitablement em venen al cap moltes històries viscudes en aquests cims al llarg dels anys...

I és que, aquesta setmana, fa ni més ni menys que 17 anys que vaig enredar a en Roc.... Sí, ... el vaig ben enredar, i per segona vegada. La primera, a Aigüestortes un any o dos abans, fent una ruta descomunal, dormint de vivacs i alimentant-nos a base de mandonguilles.... (us he de confessar que llavors va haver-hi tercera i quarta vegada, jeje)

Un dia que havia vingut a casa, li vaig dir que s'abrigués bé, que agafés una mica de menjar i un frontal, que aniríem d'excursió. Aquella mateixa tarda, ens vam enfilar a la Combo (la meva primera furgoneta) i, corba rera corba, vam anar fins a VallTer, on hi arribàrem ja de fosc.

"Som-hi?", li vaig dir ..... i en un parell d'hores - quasi a les palpentes -, ens vam plantar al cim del Bastiments. A dalt, ... nit estrellada, silenci i ... ningú enlloc! ...... No es podia demanar res més

En Roc, a dia d'avui, encara tremola quan sent dir-me la paraula "Som-hi?". Però, el que està clar és que va ser una experiència que ens va marcar, i no tant per la gesta muntanyística de pujar a un cim de nit, sinó per com va anar la història. 

De fet, són precisament aquestes vivències les que creen vincles d'amistat perdurables.... I si no us ho creieu, pregunteu-li a en Roc! ... .... ... Roc, som-hi?  :-))




Alb.