És curiosa l'afició que li ha agafat a en Pau per buscar i col·leccionar fòssils! Qualsevol pedra que té pinta de fòssil, ho sigui o no ho sigui (que normalment no ho és) l'agafa, l'examina detalladament i se l'emporta a casa per estudiar si definitivament allà dins hi ha una part d'història natural petrificada. Curiós.
El dissabte a la tarda ens vam organitzar per anar a buscar fòssils per les rodalies de Girona. Vivint a Girona, ho tenim prou bé pel que fa al tema fòssils. La situació geogràfica (antigament sota el mar) i un subsòl ric en calcita (carbonat de calci), feldspats i quars, fa que sigui un lloc força adient per localitzar animals marins de fa milions d'anys.
El més fàcil de trobar són els nummulits, animals unicel·lulars del regne dels Protoctists que visqueren a l'Eocè, ara fa 40 milions d'anys. Els nummulits tenien un esquelet de calcita i una mida que oscil·lava entre els pocs mil·límetres i els 16cm. N'hem trobat un munt i, fins i tot, alguns de grossos. El que no sé si sabíeu, és que aquests animals tenien un cicle vital format de dues generacions amb dimorfisme generacional, o sigui, que vivien una primera generació amb reproducció asexual (són els exemplars de mida gran) i una segona amb reproducció sexual (els exemplars de mida petita). Curiós!
Buscant, i rebuscant, al final de la tarda hem tingut la grata sorpresa de trobar un fòssil mooolt més difícil de trobar, el d'un exemplar d'equinoderm (d'un eriçó de mar, perquè ens entenguem). Es tracta d'un magnífic exemplar fòssil de l'espècie Leiopedina tallavignesi. Uau!! .... i tot i estar força trencat i inserit a la roca (impossible de treure), s'intueixen bé les plaques calcàries que el formaven (amb simetria radial) i les protuberàncies on s'articulaven les pues.
Avui hem tornat enrere en el temps gràcies a les "fotografies" d'aquell temps: els fòssils!
Si a aquests petits nummulits els haguessin dit que, un dia, 40 milions d'anys més endavant, il·luminarien els ulls d'un jove explorador .... no s'ho haurien cregut!! :-)
Alb.