31 d’ag. 2012

Volkswagen T2a Campingwagen mit Ausstelldach 1:43





Fa més de mig any em vaig auto-regalar una reproducció a escala 1:43 de la Volkswagen T2a Campingwagen mit Ausstelldach, tot i que m'havia faltat temps per fer-li una bona ullada a consciència (i no us penseu pas que hagi sigut per falta de ganes). 

És tracta d'una autèntica joia d'art fabricada pels artistes de Premium ClassiXXs i amb una tirada de tan sols 1000 exemplars. Aquesta reproducció compta amb alguns detalls curiosos com són les cortines taronges, la taula interior o la tapisseria a joc amb el color de la carrosseria.

És una de les primeres T2a amb sostre elevable i incorpora la mítica roda de recanvi al davant protegida amb una funda de lona. Apa! us deixo amb les fotos per tal que alegreu la vista una estoneta!!







Alb.

La crisi com a motor de canvi





Actualment, estem pagant un cost altíssim, i no només econòmic, sinó també social, per haver crescut desmesuradament (i molt per sobre de les nostres possibilitats) durant la darrera dècada. A nivell econòmic hem quedat tocats i enfonsats. A nivell social també hem quedat tocats però en cap cas enfonsats. En els darrers 10 anys han canviat un munt de coses, sens dubte. Conceptes com solidaritat, responsabilitat, igualtat,... havien deixat d'existir eclipsats per paraules com egoisme, poder, creixement desmesurat, ambició, etc. 

Avui dia, curiosament després d'haver tocat el fons, tornen a aflorar aquests conceptes oblidats al llarg d'una dècada "gloriosa" (?). Mostra d'això són els moviments socials sorgits davant de situacions crítiques (com és el cas dels "indignats", per exemple) o, fins i tot, que moltes empreses tornin a fer la selecció de personal basant-la més en els perfils humans i no tant ens els acadèmics o formatius. Què és millor, un treballador sense estudis, però compromès i responsable, o un llicenciat amb màsters que cada dia espera que toquin les 20h per marxar i cobrar a final de mes? 

En una època marcada clarament per una profunda crisi econòmica i social (que, evidentment, origina un buit moral), la nostra ètica personal s'hauria de basar en les virtuts, entenent les virtuts com els valors ètics del passat, els mateixos que formaven l'excel·lència ciutadana i política de l'antiga Grècia. 

Les quatre virtuts cardinals de l'antiga Grècia eren les següents:


  • La prudència: no entesa com la por per afrontar noves situacions, sinó com a reflexió prèvia a la presa de decisions.
  • La justícia: entesa com a equitat en tots els àmbits
  • La fortalesa: entesa com la capacitat de prendre decisions
  • La temprança: entesa com el control personal davant de qualsevol situació.

Avui dia, comencen a re-surar tímidament aquestes virtuts. Senyals que anem per bon camí.


I posats a opinar i ser crítics, paral·lelament al treball personal que cadascú pugui fer dins seu davant la situació actual, hi ha tres àmbits sobre els quals crec que s'hauria de basar la nostra societat per tal d'afrontar una remuntada social amb garanties d'èxit:

  • Primer de tot, la revalorització de la família (sigui el model que sigui de família). Sens dubte aquest és el factor sociabilitzador número 1. La relació pares-fills és estrictament necessària i, avui dia, s'ha posat moltes vegades en un segon terme, col·locant en primer terme els educadors dels centres educatius.
  • El segon àmbit és de l'educació. Cal la reconsideració de la figura del mestre-professor. Les famílies han perdut el respecte al professor i això ha repercutit en el concepte de disciplina a nivell global dins la nostra societat.
  • I en tercer lloc, cal treballar en l'àmbit de la solidaritat. És necessari que la gent sigui conscient que ens hem d'ajudar mútuament per tal de tirar endavant com a societat, i més, en els temps en que correm.

Ànims i endavant!



Alb.

2 de jul. 2012

2n premi en el "IV Premi d'Innovació Pedagògica"





Aquesta setmana em varen comunicar que havia estat guanyador del 2n premi d'Innovació Pedagògica de  Catalunya, organitzat pel Servei d'Obres Maristes i impulsat per l'Equip d'Educacio. Com us podeu imaginar, encara salto d'alegria i em ve just de creure'm-ho.  I no és tant pel premi material (que he de dir que no està gens malament: un Ipad i some money), sinó pel fet que se m'hagi reconegut la meva tasca educativa, no només des de la vessant com a docent, sinó també des de la vessant de recerca i innovació pedagògica.

El premi se m'ha atorgat pel Projecte Natura Divertida, un projecte iniciat l'any 2011 i que, a grans trets, es basa en l'estudi dels Entorns d'Aprenentatge Personal (PLE) dels alumnes de la ESO i el Batxillerat, i la posterior ampliació d'aquests utilitzant l'experimentació científica. Un projecte amb dos objectius vertebradors: ensenyar a aprendre, però al mateix temps - i tan o més important -, aprendre a ensenyar,  avaluant-ne cadascun dels processos d'una manera crítica i el màxim d'objectiva possible. Tot un repte, sens dubte.



Alb.

22 de juny 2012

9ª Surfalegre - St.Pere Pescador





El passat cap de setmana, al càmping Ballena Alegre de St.Pere Pescador, es va celebrar  la 9º concentració de furgonetes Volkswagen, la mítica SurfAlegre. Enguany s'hi van inscriure un total de 507 furgonetes provinents de diferents punts del país i també de l'estranger, i es calcula que s'hi van congregar al voltant d'unes 2.800 persones, totes elles apassionades pel món de les furgonetes VW.

Tenim la gran sort de que aquesta concentració es convoca, any rera any (i ja en fa 9!), ben a prop de casa - que no tothom pot dir el mateix -. Així que, no solem divagar gaire a l'hora de carregar la Cali i plantar-nos a la SurfAlegre per gaudir de furgonetes i més furgonetes durant tot un cap de setmana, així com també d'amics i coneguts del món càmper.




Aquest any, i a diferència dels anteriors, ens hi ha acompanyat la Rita, una Dethleffs Globebus I-4 "tripulada" per bons amics i amb qui ens hem sentit molt a gust durant tot el cap de setmana. Per cert Rita, bon viatge per terres croates!  








Fins l'any vinent!!


Alb.

20 de juny 2012

La febre de l'Sky-running





Sembla que des de que els catalans Mireia Miró i Kilian Jornet estan al cap davant de l'sky-running mundial és més freqüent trobar-se gent corrent per les muntanyes. Això sí, independentment del nivell que tinguin, la majoria dels que em trobo van equipats fins a les dents (equipament que no falti, sobretot!). Fins i tot, és freqüent veure gent corrent per la ciutat equipats fins a 10 vegades més de com hi van en Kilian o la Mireia, potser amb la il·lusió d'arribar-ne a ser ... potser un 10% d'ells? 

Això és una de les coses que més m'estan sorprenent. A la sortida de les últimes curses de muntanya que he anat, he acabat envoltat de gent moooolt ben equipada (i no pas poca), realitzant moviments d'escalfament repetits, depilats fins a les aixelles i que remenen cronòmetres, pulsòmetres i aparells electrònics de tot tipus. Alguns, fins i tot, semblen sortits de la mismíssima Marathon des Sables. No he de negar que, en certa manera, em posen una mica nerviós i inevitablement em pregunto si portaran un ritme de cursa proporcional al nivell d'equipament. 

De totes maneres,  els dubtes es van esvaint al llarg dels 5 primers quilòmetres de cursa. T'acabes adonant que, els que correm allà al davant, tan sols duem allò realment necessari: unes bones bambes trail ben cordades, roba Coolmax i, com a molt, una ronyonera amb gels i líquid isotònic. 

No dubto que tota la tecnologia aplicada al material d'sky-running vagi bé, segurament va de perles i realitza bé la seva funció, però cal tenir clar que, duent tota aquesta tecnologia a sobre, no t'exclou de seguir essent un mortal amb uns resultats equitatius al nivell de preparació física que tinguis.

Hi ha una dita en el món de l'automòbil que també es pot aplicar amb tota certesa al món de l'sky-running: "Per més alerons, espòilers i llantes d'alumini que es posin a un cotxe, el que seguirà essent el més important del cotxe serà el motor". I qui es pensi que no és així en el món de l'sky-running ... està ben equivocat.



Alb.

12 de juny 2012

Una Volkswagen T1 de catàleg





Diuen que la sort s'ha de buscar. Doncs, si és així, ahir vam tenir la "sort", no només de veure d'aprop una Volkswagen T1 de l'any 1964, sinó també de pujar-hi i xafardejar-la fins l'últim cargol. I si això no ho considereu prou excepcional, què en pensaríeu si us dic que, a més a més, es tractava d'un dels exemplars de T1 que la mismíssima VW utilitza en els catàlegs promocionals del seu nou servei Oldtimer de restauració de vehicles antics? Sí, sí, la del catàleg, la de la pàgina 19! Bufff! .... Semblava impossible que hi estiguéssim asseguts amb el volant allà al davant.




Aquests dies, el concessionari Volkswagen de Girona té exposada a les seves instal·lacions aquesta T1 com a reclam publicitari de la 9ª concentració de furgonetes VW de l'estat, la mítica SurfAlegre. Coneixedors de la presència d'aquesta relíquia, en Pau i jo no vam dubtar en enfilar-nos al cotxe, apropar-nos al concessionari i parlar amb la "persona adequada" per poder-nos enfilar a la T1.





I si en Pau era més feliç que un nis assegut al volant d'una T1 de l'any 64, el pare ...... ni us ho explico!!






Alb.