Una de les eines més potents que hi ha en el món educatiu és la de felicitar als alumnes quan els seus resultats són bons. Però, igual o més important, és la d'animar als alumnes amb resultats no tan bons o, fins i tot, dolents.Tots els alumnes es mereixen el copet a l'espatlla, sens dubte, i aquest copet a l'espatlla és clau per al seu futur desenvolupament personal.
A la societat occidental no estem acostumats a valorar el fracàs com a un pas més dins el camí de l'èxit. Si una cosa tinc clara és que el fracàs, i la posterior auto-reflexió, ajuden a l'alumne a establir nous objectius i a proposar-se punts de millora , i és aquí on resideix el valor afegit del fracàs. Penseu que el sentiment que frueix de les situacions de fracàs difícilment ho farà davant d'una situació d'èxit, i la persona que supera un fracàs, indiscutiblement, ha après un munt de coses que el que ha fregat l'èxit potser mai aprendrà. Si això ho sabem aprofitar, l'alumne farà dues passes fermes endavant tot hi haver-ne reculat una prèviament.
Ja fa temps que als EUA es valoren els fracassos personals com a oportunitats de creixement de les persones i, per descomptat, ha desaparegut definitivament la por a deixar-los escrits als seus currículums vitae. A veure quin dia arribarà a aquí!
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada