Queralbs - Puigmal - Queralbs 2365m D+

Aquest diumenge ha tocat sortida "diesel", i quan dic "diesel" no vull dir "turbo-diesel", dic "diesel" ... O sigui, a pas ferm i constant, i anar acumulant metres i més metres de desnivell positiu, quants més millors.

Aquest cop ha estat una decisió per exigències del guió (o, més ben dit, per exigències del meu turmell en plena recuperació). Sense tenir-lo al 100%, la millor opció no és, ni de lluny,  posar-se a córrer per la muntanya. Així doncs, per fer un entrenament complert, què millor que calçar-se les pesades Garmont i fer una sortida al més pur estil "diesel"! ...   ;-)

Arribo a Queralbs el dissabte ja ben entrada la nit. El cel: estrellat, lluna plena i cap núvol a la vista. Sense gaires més preàmbuls que els de mirar el cel pensant en quin dia farà demà, programo el despertador a les 5 am i ... cap al llit s'ha dit!

ZZZZzzzz.....

Diumenge. 5 am. A fora tot fosc. Encenc el foc i em preparo un capuccino "hand-made" (d'aquells que et fan somriure de bon matí). Mentre, repasso mentalment el material que m'enduré: jaqueta lleugera de gore-tex, dos buffs, el frontal, manta tèrmica (per si les mosques), quatre barretes de cereals i un litre i mig d'aigua amb sals isotòniques. 

Em poso en marxa a les 6h. Hi ha lluna plena però he d'encendre el frontal en vàries ocasions per evitar alguna d'aquelles ensopegades magistrals (no seria la primera vegada, ni la última, que caic de vint ungles per manca de llum, jeje). 

Mentre pujo cap a Núria, em vaig trobant grups d'isards (Rupicapra pyrenaica) que, enlluernats per la tímida llum del frontal, es queden aturats - encuriosits - a menys de cinc metres. Segons més tard, ells i un servidor, seguim enfilant-nos pendent amunt com si d'un encontre habitual s'hagués tractat. Això no té preu!

Arribo al Santuari de Núria. Quietud absoluta. És clar que, ... a les 7h del matí, a excepció de quatre mallerengues emplomallades (Parus cristatus) que em donen la benvinguda, poques cuques més hi ha despertes. Sense aturar-me, m'enfilo per la Coma de l'embut i ... després de fer les pujades de rigor, em planto al cim del Puigmal (2910m). Dalt del cim, vent huracanat de ponent que, a estones, vira a tramuntana. La temperatura, a jutjar per com de glaçats em queden els dits, no crec que sobrepassi els 5ºC. Fotos de rigor, quatre alenades d'aire a l'estil "guindu" i cap abaix. 

Aprofito la baixada per provar - a fons - el nous pals telescòpics de trekking, uns Black Diamond Trail Trekking Pole. No hi ha dubte que vaig fer una gran elecció! Poc pes i ferms com un roure.

Al cap de 6h d'haver sortit de Queralbs, hi arribo de nou després d'haver fet 28,4km per alta muntanya i haver acumulat un total de 2365m D+. Això sí, tots en plan "diesel", havent-me permès gaudir del Pirineu al 200%, com a mi (també) m'agrada.

Satisfacció absoluta i piles carregades per, ben bé, una setmana!   ;-)

Alb.