Si una cosa caracteritzava al meu pare, era la senzillesa de tots els seus actes. Amb cada gest que feia, amb cada comentari que feia i en cada consell que ens donava, es percebia que venia de família senzilla, família humil, família de flequers.
Un dia, en un dinar de no sé quin bateig o comunió que vam anar quan encara no passava del metre d'alçada, recordo que el meu pare, per evitar que s'encetés una nova baralla amb el meu germà (cosa habitual a aquelles edats), em va posar a la seva falda, va agafar un ganivet i un tap de suro de sobre la taula, i amb la traça i paciència pròpia d'un brocanter, em va fer un petit camió de suro amb el qual vaig jugar la resta de la tarda. De fet, aquell camió encara el guardo, i molt ben guardat.
Encara no fa un mes, amb en Pau a la falda (en un d'aquells "moments especials" que es tenen amb els fills), amb un tap de suro, un ganivet i la traça i paciència pròpia d'un brocanter, vam fer sortir una VW T1 amb sostre elevable d'un tap de suro que corria per casa. Des d'aquell dia, cada vegada que en Pau troba un tap orfe per casa, em demana que li'n faci sortir una furgoneta.
Papa, em sembla que al pas que anem, ens haurem d'associar i crear una empresa automobilística! ;-)
Alb.
Ostres que xulo!
ResponEliminaJo necessito un parell de classes per apendre'n!