Geocaching ..... girant pàgina

Cap a on va el Geocaching? ..... 

Fa 11 anys, quatre arreplegats de tot l'estat (no deuríem passar d'una dotzena de persones, 5 de les quals, de Catalunya) vam iniciar-nos en un joc "desconegut", un joc que ningú coneixia, un joc misteriós, ple d'aventura i emoció..... Navegant per la xarxa, havíem descobert el Geocaching, el joc iniciat a Portland (EUA) el 3 de maig de l'any 2000 per David Ulmer, i que consistia en la recerca d'un tresor (anomenat caché) amagat i georeferenciat per un altre usuari, i que en compartia les coordenades per que d'altres usuaris el poguessin anar a buscar.

Recordo que els inicis com si fossin ara mateix. Ja ens venia just saber què era un GPS (aparell que quasi bé ningú tenia.... ). Recordo l'emoció d'anar a buscar i descobrir el primer tresor .... Poc després amagava el meu primer tresor: el "Fill del Castell" a Sta.Coloma de Farners. 

A Catalunya hi havia pocs tresors i pocs buscadors de tresors. Els tresors estaven col·locats en llocs amb encant, sigui paisatgístic, històric i/o cultural. La recerca del tresor no consistia en trobar el tresor, sinó en anar-lo a buscar. 

Mica a mica, el joc s'anava popularitzant i, a principis del 2005, els mitjans de comunicació van començar a difondre els primers articles parlant-ne. L'estiu del 2005, Catalunya Radio (Programa Versió Original) em van entrevistar per parlar sobre el Geocaching, i els de TV3 em trucaren per fer un programa sobre el joc que llavors no s'acabà tirant endavant .... 

Però la mala gestió de la web de Geocaching ha fet que un joc misteriós, ple d'aventura i emoció hagi anat perdent interès per molts dels que el vàrem iniciar. El fet que el nombre de geocachers a tot el món hagi augmentat de manera desmesurada ha portat a una massificació del nombre de tresors amagats, sovint sense tenir en compte la qualitat d'aquests. S'ha perdut l'essència. 

A més, molts tresors estan quedant abandonats i no s'estan retirant els recipients. D'una manera indirecta, s'està sembrant brossa per tot el planeta, i tot això s'hauria pogut evitar molt fàcilment augmentant el radi de proximitat mínima entre dos tresors. Això em sulfura!

Sigui com sigui, és important no perdre el nord i, encara que sigui a nivell personal, penso seguir coherent amb els principis del Geocaching. Dit això, ahir, amb en Pau, vàrem anar a restaurar el Fill del Castell amb molta il·lusió. Trobar el tupper i recuperar el Logbook (tot bastant fet pols, tot s'ha de dir) és igual de màgic que trobar el millor dels tresors. Llegir els comentaris dels primers geocachers, de fa 9 anys, té un punt de romanticisme!   :-)

Alb.