La vida, allò que passa quan tu rius ... Bon any 2020!!

Les estrelles són fars a l'horitzó, 

jo sempre les he vist en els teus ulls. 

Duus a dins inquieta i viva la crida dels esculls, 

d'una terra llunyana, somnis enllà.

...

Que quan siguis lluny, una cançó et torni a casa

Que quan s'enamorin de tu, no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te.

Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç.

Que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis.

Que tinguis l'alegria dels dies clars.

Que als matins et despertin sense precipicis.

Que estimis molt algú sense que el necessitis.

...

Recorda, si plou dins teu

que caminar cura les ferides

Que viure, viure no és estar vius

viure és l'actitud d'omplir la vida

La vida, allò que passa quan tu rius.

(Per sentir aquesta magnífica cançó dels Txarango, cliqueu AQUÍ, apugeu el volum, tanqueu els ulls i deixeu-vos endur ben lluny.... )

BON ANY  2020 !!!

Alb.

Posem el 3/24? ....

Portem uns mesos que és un no parar. És llegir el diari o obrir el televisor i veure injustícies i més injustícies, uf!! .... M'entristeix enormement el que està passant al nostre país. Un acaba essent escèptic en veure l'enorme poder que té un estat (amb jutges, armes, poders polítics, exercit, ...) davant una població pacífica i de convicció ferma que, cada dia que passa, s'assembla més al petit llogaret de la gàl·lia romanitzada de l'espavilat Astèrix i el seu amic fidel, l'Obèlix ... :-))

Si us he de ser franc, amb tot aquest panorama, a mi només en venen ganes de posar el 3/24, però no el de les notícies, sinó el de les Gavarres. 

Vaja, que no hi ha millor desconnexió que fer 3 Sant Miquels en 24 hores....  1050 metres de desnivell, poc més de 50 quilòmetres, una primera pujada amb la btt, una segona de trail running, i una tercera, de nou amb la btt, aquest cop, acompanyat d'en Jordi i amb la guinda de la foscor i de la tempesta que l'ha deixat caure a mitja baixada ... Uau! ... No es pot acabar el dia més feliç, creieu-me!! ... ;-)))

  

Alb.

Some Study That I Used to Know

Avui, un video per riure una mica amb la ciència! Endavant amb una de les millors paròdies de la cançó de Gotye: Somebody That I Used To Know :-)

Alb.

Ofegant-se per la Vall de Núria ... :-)

Per celebrar l'alta mèdica, què millor que fer un puja i baixa a Núria amb els companys de feina! Gràcies Ramon, Santi, Mia, Simon ..... Ja us asseguro que és impossible pujar una muntanya rient i que un no acabi ofegat ... :-))

Alb.

492 dies .... 1 any, 4 mesos i 5 dies

Han calgut 492 dies, una pila, sí, .... això sí, crec que fisios i traumatòlegs m'han deixat com acabat de sortir de la caixa!  :-)

Abans d'ahir, per fi, em van donar l'alta mèdica, un trist paper imprès amb poca tinta però que, per mi, té un significat de molt de pes! .... Emocionalment, ha estat el tancament d'una època de la vida en que no tot han estat flors i violes, no per oblidar, perquè n'he après molt, però sí per mirar-me algunes coses amb uns altres ulls. Fins i tot, encara seré un afortunat...  :-)

Tinc molt a qui agraïr: .... als corredors de la cursa, que em van fer costat en tot moment i aconseguiren que el meu sentit de l'humor guanyés a l'insuportable dolor que em pujava d'un peu literalment trinxat. Als bombers del GRAE, que em traieren dels cingles del Serradell com aquell qui res. A les 3 traumas del Trueta, molt mones totes tres però... que em van fer veure les estrelles com mai he vist. Al doctor Rafel Gonzàlez que, amb les seves mans d'autèntic artista del bricolatge de precisió, va enganxar uns ossos que semblaven inenganxables. A les infermeres de la Clínica Girona, per aquelles galetes miraculoses que em feien ensalivar durant hores, hores que mai passaven. A la Tània, la Natàlia, en Sergi i en Guillem, els "meus cracks de fisios", a qui, amb tan sols agraïments, segur que em quedo curt. Als amics i als companys de feina,... no sabeu pas la sort que tinc de tenir-vos. A la Virgínia i a la Mar, per cobrir-me tan bé les espatlles a l'escola mentre jo me les tenia amb calmants i i pastilles de tota mena. A la Taya Smith i a la Sophia Urista per posar-me "bandes sonores" i fer-me "volar" durant milers d'estones. A les muntanyes, per fer-me somiar i no perdre mai l'esperança de tornar-les a trepitxar. A l'esquirolet (ja us en parlaré en una nova entrada...) ... I, per descomptat, a la Família, per estimar-me tant i tant i tant...

M O L T E S   G R À C I E S ! ! ! ! 

Alb.

A vegades hi ha sort i ... a vegades també!

A vegades hi ha sort, i a vegades també! ... i, és que, aquesta no me l'esperava!  :-)

A la passada concentració de furgonetes Volkswagen que es va celebrar a St.Pere Pescador ens ho vam passar d'allò més bé. Furgonetes i més furgonetes en un ambient dels que no té desperdici.

De les moltes coses que sol organitzar la casa Volkswagen, no hi poden faltar els concursos. Concursos d'aquests que tothom tira la papereta omplerta per si sona la campana i que, normalment, mai sol sonar.... 

El tema és que, fa un parell de setmanes, rebia un correu de Vehículos Comerciales Volkswagen comunicant-me que, el segon premi, se'n venia de dret cap a casa. Uau! .... Suposo que us podeu imaginar la cara de sorpresa que vaig posar.... :-)

Fa un parell de dies arribava a casa el carter carregat amb una gran caixa de mal agafar plena de regals.....  Sens dubte, una bona manera de "tancar" la 16ª Concentració de Furgonetes Volkswagen!  ....  Mil gràcies senyors i senyores de Can Volkswagen ... :-))

Alb.