"Les segones parts mai són tan bones" ... i d'aquesta dita ningú se'n salva, ni els mismíssims Sopa de Cabra.
Estava cantat que un dia o altre la formació gironina tornaria a pujar a l'escenari després de la seva retirada, ara ja fa 10 anys, després de realitzar un espectacular concert al palau Sant Jordi de Barcelona al qual no vaig poder anar. Fa tres setmanes, els Sopa de Cabra van inicar el que ha estat (i suposo serà) la seva última gira de concerts, una petita gira per terres catalanes per tancar definitivament el seu roadbook com a banda de rock català. La gira culminava a la ciutat de Girona, ciutat origen de la banda. La veritat és que no tenia pensat anar-hi però, per circunstàncies de la vida, vaig acabar amb una entrada a les meves mans i, és clar .... s'havia d'aprofitar.
Estava cantat que un dia o altre la formació gironina tornaria a pujar a l'escenari després de la seva retirada, ara ja fa 10 anys, després de realitzar un espectacular concert al palau Sant Jordi de Barcelona al qual no vaig poder anar. Fa tres setmanes, els Sopa de Cabra van inicar el que ha estat (i suposo serà) la seva última gira de concerts, una petita gira per terres catalanes per tancar definitivament el seu roadbook com a banda de rock català. La gira culminava a la ciutat de Girona, ciutat origen de la banda. La veritat és que no tenia pensat anar-hi però, per circunstàncies de la vida, vaig acabar amb una entrada a les meves mans i, és clar .... s'havia d'aprofitar.
Recordo el primer cop que vaig sentir els Sopa de Cabra, deuria ser cap a l'any 88-89. En els seus concerts, a més de tocar "l'Empordà" o "El boig de la ciutat" (cançons pràcticament desconegudes per a molts), intercalaven amb força molts dels temes de la maqueta que van treure l'any 85 i de la qual no n'hi ha rastre, ni per internet ni a les botigues. Aquella maqueta l'havíem escoltat centenars de vegades a les excursions del Cau i podria dir que, els Sopa de Cabra juntament amb els Sui Generis i els Zitzània, van ser els primers grups de rock que vaig seguir a la meva vida.
Aquest últim concert dels Sopa va començar força puntual i això sempre és d'agrair. Sentir de nou la formació en directe (malgrat alguns canvis que hi ha hagut en els seus components) era una de les coses que més m'intrigava, i no només pel fet que s'haguessin versionat temes o hagués canviat la sonoritat del grup, sinó també per la meva percepció després d'haver carregat 15 anys més a l'esquena.
El concert en general va estar bé, però lamento no poder dir que va estar "molt bé". Hi varen haver coses que no em van agradar. Per una banda, en Gerard Quintana xerrava massa entre cançó i cançó, donant uns missatges poc entenedors a un públic que tan sols buscava dosis importants del rock català amb gust de Sopa de Cabra. Els discursos poc entenedors van trencar, en vàries ocasions, el ritme del concert, fet que va propiciar uns escalfaments i refredaments continuats del públic que no arribà a animar-se fins ben bé al cap d'hora i mitja de concert.
Per altra banda, la imatge que varen donar alguns dels seus components és del tot criticable: el concert es realitzava en un espai tancat amb prohibició per a fumar, però alguns dels membres de la formació es van saltar la prohibició mentre el públic fumador respectava la norma donant una lliçó magistral digne de treure's el barret. Jo ho trobo una falta de respecte. Penso que, igualment com tampoc se saltarien un semàfor pel fet de ser artistes tampoc haurien de fumar allà on no és permès, siguin o no artistes. O no és així?
Alb.
