Per celebrar l'alta mèdica, què millor que fer un puja i baixa a Núria amb els companys de feina! Gràcies Ramon, Santi, Mia, Simon ..... Ja us asseguro que és impossible pujar una muntanya rient i que un no acabi ofegat ... :-))
12 de jul. 2019
492 dies .... 1 any, 4 mesos i 5 dies
Han calgut 492 dies, una pila, sí, .... això sí, crec que fisios i traumatòlegs m'han deixat com acabat de sortir de la caixa! :-)
Abans d'ahir, per fi, em van donar l'alta mèdica, un trist paper imprès amb poca tinta però que, per mi, té un significat de molt de pes! .... Emocionalment, ha estat el tancament d'una època de la vida en que no tot han estat flors i violes, no per oblidar, perquè n'he après molt, però sí per mirar-me algunes coses amb uns altres ulls. Fins i tot, encara seré un afortunat... :-)
Tinc molt a qui agraïr: .... als corredors de la cursa, que em van fer costat en tot moment i aconseguiren que el meu sentit de l'humor guanyés a l'insuportable dolor que em pujava d'un peu literalment trinxat. Als bombers del GRAE, que em traieren dels cingles del Serradell com aquell qui res. A les 3 traumas del Trueta, molt mones totes tres però... que em van fer veure les estrelles com mai he vist. Al doctor Rafel Gonzàlez que, amb les seves mans d'autèntic artista del bricolatge de precisió, va enganxar uns ossos que semblaven inenganxables. A les infermeres de la Clínica Girona, per aquelles galetes miraculoses que em feien ensalivar durant hores, hores que mai passaven. A la Tània, la Natàlia, en Sergi i en Guillem, els "meus cracks de fisios", a qui, amb tan sols agraïments, segur que em quedo curt. Als amics i als companys de feina,... no sabeu pas la sort que tinc de tenir-vos. A la Virgínia i a la Mar, per cobrir-me tan bé les espatlles a l'escola mentre jo me les tenia amb calmants i i pastilles de tota mena. A la Taya Smith i a la Sophia Urista per posar-me "bandes sonores" i fer-me "volar" durant milers d'estones. A les muntanyes, per fer-me somiar i no perdre mai l'esperança de tornar-les a trepitxar. A l'esquirolet (ja us en parlaré en una nova entrada...) ... I, per descomptat, a la Família, per estimar-me tant i tant i tant...
M O L T E S G R À C I E S ! ! ! !
11 de jul. 2019
A vegades hi ha sort i ... a vegades també!
A vegades hi ha sort, i a vegades també! ... i, és que, aquesta no me l'esperava! :-)
A la passada concentració de furgonetes Volkswagen que es va celebrar a St.Pere Pescador ens ho vam passar d'allò més bé. Furgonetes i més furgonetes en un ambient dels que no té desperdici.
De les moltes coses que sol organitzar la casa Volkswagen, no hi poden faltar els concursos. Concursos d'aquests que tothom tira la papereta omplerta per si sona la campana i que, normalment, mai sol sonar....
El tema és que, fa un parell de setmanes, rebia un correu de Vehículos Comerciales Volkswagen comunicant-me que, el segon premi, se'n venia de dret cap a casa. Uau! .... Suposo que us podeu imaginar la cara de sorpresa que vaig posar.... :-)
Fa un parell de dies arribava a casa el carter carregat amb una gran caixa de mal agafar plena de regals..... Sens dubte, una bona manera de "tancar" la 16ª Concentració de Furgonetes Volkswagen! .... Mil gràcies senyors i senyores de Can Volkswagen ... :-))
5 de juny 2019
16a SurfAlegre - 2019 ... Càmera i acció!
Sigui com sigui, el que avui em fa il·lusió d'ensenyar-vos és el vídeo que, aprofitant les poques estones que em queden lliures, he fet de la darrera Concentració de furgonetes Volkswagen (16ª SurfAlegre) celebrada el passat cap de setmana a Sant Pere Pescador.
Apa, pugeu el volum i ... a clickar el Play sha dit! ;-))
Alb.
9 d’abr. 2019
Amb "calma" pel pic de la Calma
El "amb calma" del títol de l'entrada és més irònic que res més .... perquè, si una cosa va caracteritzar la sortida del passat cap de setmana és lo "moguda" - meteorològicament parlant - que va ser l'excursió.
La sortida d'aquest cap de setmana era una sortida més que desitjada per la secció de Muntanya del GEIEG. No per la dificultat, ni per la espectacularitat del lloc, sinó perquè cada cop que s'havia programat aquesta excursió, s'havia acabat anul·lant per mal temps o per previsió de fort vent.
Aquest cap de setmana, no és que la previsió fos molt bona però,.... com que les ganes d'anar-hi ja començaven a ser patològiques, ens vam carregar les motxilles a l'esquena i cap a l'Albera s'ha dit!
L'excursió partia del Coll de Banyuls, per anar a fer el Pic de la Calma (714 m) passant pel Coll del Torn (606 m). Una ruta de poc més de 7km amb el mar de taló de fons i vegetació esventada per la Tramuntana.
Carenant entre garrics, estepes i gatoses florides vam anar fent ruta fins a completar la volta. El que no ens pensàvem pas és que en poques hores veiéssim totes les estacions de l'any. Riu-te'n d'Islàndia, jeje ... De dia assolellat, passàrem a ventós, per anar a plujós i acabar amb boirós. Vaja, que n'hi va haver per a tots els gustos... ;-)
Sigui com sigui, ... va valdre molt la pena! Hi tornarem segur!
Alb.
16 de març 2019
8 anys .... Avui estem d'aniversari
Avui el blog fa 8 anys!! .... vuit, ja? .... Carai!
Al darrera hi queden 342 entrades, més de 142 mil visites, i moltes i moltes bones estones, què carai!! ... ;-))
Felicitats a tots!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)