Mai m'havia sentit tant acompanyat.
Fa dos mesos de la trencadissa, i sembla que era ahir .... Què de pressa passa el temps! D'aquí res hi podrem tornar!! .... De fet, ha quedat pendent acabar la volta de la Marxa de Montagut, i no hi ha res que em molesti més que deixar les coses a mitges! ... :-))
Pep, ja et pots anar calçant les botes! .... que, de les sotragades, sempre se'n surt enfortit! ;-)
Una abraçada a tots!
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada