D'aquell dia en tinc un record especial. Ens havien encomanat protagonitzar un programa sobre natura i muntanya, i allí estàvem, amb els binocles, el material de muntanya i tota la il·lusió del món.
Eren les set del matí d'un dia gèlid d'hivern del 2007. En Ponç i jo - mig glaçats - esperàvem a la benzinera del veïnat de La República que arribés el suposat càmera de televisió que ens filmaria buscant rastres i petjades a més de 2000 metres per a un programa sobre Eco-turisme i els càmpings. La productora: una tal Canal Paradís .... un nom que, amb en Ponç, inevitablement associàvem més a club nocturn que a productora de TV.
De sobte, i a la llunyania, vam veure un vehicle que posava l'intermitent. Per l'hora que era, i, bàsicament perquè la benzinera encara estava tancada, no hi havia dubte que era la persona a qui esperàvem.
De cop, els meus ulls es van il·luminar en veure que, aquell vehicle d'avançar lent i tremolós i de llums groguencs i intermitent accelerat, era ni mes ni menys que una preciosa Volkswagen T3a càmper de sostre elevat. ... Uau!. També us he de dir, que no va passar ni un segon des de que en Ponç la va veure i la catalogà de "llauna atrotinada". Ves per on com són les coses ... i jo sense poder deixar de mirar-la com a la més desitjada de les joies. :-)
Sigui com sigui, el que em va sobtar més d'aquella arribada va ser l’olor. Aquella T3 feia olor a refregits, una olor que esqueia a la perfecció a qualsevol cuina greixosa de qualsevol restaurant d’èxit de qualsevol punt del món, .... I el que era més curiós, és que aquella olor provenia del tub d'escapament. Aquella T3 no anava amb gasoil, ni amb gasolina, anava amb olis reciclats de fregidores, i per tant, la olor no podia ser cap altra. Olor a patates fregides! Des d'aquell dia, tots els McDonalds em recorden, inevitablement, a aquella T3. ;-)
Després de fer-la petar una estona, vam optar per deixar la T3 aparcada a la benzinera i arribar-nos a VallTer amb el Ford. Sens dubte, hi havia més garanties d'arribar-hi amb aquest últim que no pas amb aquella - malauràdament batejada - "llauna atrotinada".
A VallTer, vam estar tot el dia gravant, buscant rastres i petjades, i si no les trobavem, les fèiem, què carai! ...No us penseu pas que tot el que surt a la televisió és cert, eh? ... Ja per començar, ni els nostres noms eren els nostres, jeje....
Sigui com sigui, ens ho vam passar d'allò més bé. Vam riure molt, vam veure voltors, trencalòs, isards, ... i de passada vam fer una mica de muntanya, que, un cop a la setmana, no fa mal ! ... :-))
Endavant amb el vídeo!
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada