80/20

5 mesos .... 

Aquest darrer més ha estat un mes d'anar endavant i anar en darrera, un mes de molta força de voluntat i de treballar sempre al llindar del dolor. Un mes de donar "tot i més" cada dia sense veure pràcticament millores. Un mes,de nou, amb dies de dolor insuportable. Vaja, que això va lent de nassos, per no dir una altra cosa! (i que consti que ja estava avisat)  :-((  

Recordo que el primer dia que vaig anar al centre de rehabilitació, el fisioterapeuta em va dir que, qui faria la feina de recuperació era un 50% el fisio i un 50% el pacient. Jo no me'n vaig poder estar de dir-li que, si no li feia res i no li molestava, jo hi posaria un 80% i el 20% restant ja els hi deixaria per a ells. Ell va riure, però jo ho tenia més que clar.

Durant el mes de juliol, he fet pràcticament 400 quilòmetres caminant i uns quants menys en bicicleta (uns 4000m de desnivell positiu... i jo que em pensava que trigaria a fer muntanya, jeje). No he deixat passar ni un dia fent els possibles per guanyar mobilitat a la cama, però, ostres!!! ... aquest redimonis de cama no acaba d'anar com hauria d'anar!!! .... :-(

Serà que en comptes de posar un 80% hi hauria de posar un 90%? .... Ves a saber! .... Però com que pensar-hi frega el desànim, millor no barrinar-hi més.

Saps què?, val més que segueixi amb el 80%, aixecant-me aviat per agafar la bici i sentir el vent a la cara, per recórrer el barri vell de Girona quan encara no han posat els carrers, o per passejar per la Vall de St.Daniel quan tot just es desperten les mallerengues ... perquè, avanci o no amb la recuperació, faci dolor o no en faci, vagi coix o amb crosses,... poder gaudir d'aquestes passejades és el millor regal que podia tenir després d'haver caigut de vint ungles prop de les cingleres del Serradell ara fa ... cinc mesos!  ;-)

Sempre amunt!  .... :-)

Alb.