30 de gen. 2014

La importància del primer seguidor





El que realment necessita la nostra societat són "primers seguidors", gent que sigui prou intel·ligent com per reconèixer una bona idea i que tinguin la valentia d'arriscar-se a fer el ridícul donant-li suport.

Potser no hauríem de gastar tant del nostre temps intentant sempre ser els líders, sinó més aviat a buscar les persones adequades i els motius pels quals val la pena seguir-les. Potser sona un pèl contradictori - tenint en compte la cultura de l'individualisme a la que estem sotmesos -, però la realitat és que, cada dia, un grapat de grans idees moren per la manca d'un primer seguidor atrevit. 

A tenir en compte:
  • Contempla el teu entorn de treball per veure si val la pena donar un impuls a un company de feina amb una gran idea "silenciada" pel grup.
  • Identifica els líders, aquells que tinguin valors ferms i empenta'ls cap al punt d'inflexió.
  • A l'entorn educatiu i familiar, tingues ben present el paper clau que juga el primer seguidor. Mai l'infravaloris tenint-lo a l'ombra del líder.






Alb.

21 de gen. 2014

Reforçant les persianes de la Cali T5





Els mobles de la California T5, tot i que, comparats amb altres tipus de mobles de furgonetes càmper semblen menys valents, estan fets de planxa d'alumini tipus "sandwich" que té una lleugeresa i una elevada resistència més que envejable.

La meitat de les portes dels armaris estan fetes d'aquest material, però la resta (les tipus persiana) estan fetes de plàstic d'alta resistència que, Déu-ni-do el que aguanten.

Tot i la durabilitat d'aquestes persianes, després de molt d'ús (i sobretot quan estan sotmeses a forces de tensió elevades) les unions entre les lames es poden arribar trencar. Arribats a aquest punt, l'única solució és el canvi de la persiana (passant prèviament per caixa, és clar).

Per evitar que algun dia em passi això (toquem fusta), l'opció més encertada és fer un reforç preventiu de la persiana, i què millor que fer-ho amb la cinta més màgica de totes: la cinta americana! .....  Esteu d'acord amb mi que, potser és el millor invent dels americans?    :-)





Alb.

10 de gen. 2014

SCOTLAND 2012 - Escollida la millor de la dècada!






Fa uns dies us comentava en una entrada d'aquest blog, que la crònica que vaig redactar del nostre viatge a Escòcia l'any 2012 estava dins les 10 cròniques finalistes a proclamar-se la millor crònica dels darrers 10 anys del fòrum de furgonetes Furgovw.org.

Després d'un mes de votacions per part de tota la comunitat del fòrum (en total 74.600 usuaris), el passat 6 de gener es va fer públic el resultat de les votacions. 

I ....  la meva crònica ha estat escollida (.... so de redoble de caixa ........LA MILLOR CRÒNICA DE VIATGE DELS DARRERS 10 ANYS!! ...... Encara no m'ho crec!!!!!!  



Gràcies a tots per la vostra confiança!!



Alb.

3 de gen. 2014

Setra S6 Càmper .... Tot un somni!





De ben petit, si hi havia una cosa que despertava enormement el meu interès quan em perdia per les cotxeres de l'empresa de transports del meu pare, era un petit autocar de color verd que restava moribund al fons de la cotxera després d'haver fet tots i cadascun dels quilòmetres de la seva vida.

Es tractava d'un Setra S6 del 1955, un petit autocar de tan sols 24 places però amb un disseny que em trencava el cor cada vegada que el veia. Me l'havia imaginat milers de vegades reconvertit en cotxe-casa, igualant - o millorant - l'autobús del mismíssim professor Poopsnaggle. Anys més tard, el portaren al cementiri de vehicles i mai més en vaig saber res. Ostres, com m'arribava a agradar aquell autocar! Quant m'havia fet somiar!

Ahir, de camí al super, el cor em va fotre un vot! ...... Acabava de veure de re-ull un Setra S6 estacionat a l'aparcament d'un cinema. Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig girar mitja cua i vaig enfilar de dret cap a l'aparcament. .... Sí, era un Setra S6 i, lo sorprenent del cas, camperitzat de dalt a baix, amb la seva cuina, menjador, lavabo i llits.

Després vaig saber que aquesta meravella pertanyia a una parella d'avis alemans que estaven viatjant per Europa. Qui pogués, per Déu, ... Qui pogués!!!! 







Alb.

20 de des. 2013

La T1 de Moulinsart ... La més buscada!





Succeeix poques vegades que es puguin unir dues passions en una de sola. I sí, us puc demostrar que és possible!

La rèplica en miniatura de la Volkswagen T1 del 1950 del carnisser de Moulinsart que surt al conte d'en Tintin L'afer Tornassol, és una d'aquelles miniatures més buscades del món; buscades per molts amants d'en Tintin y buscades per molts amants de les furgonetes (ves per on). Costa molt i molt trobar-ne un exemplar a la venta! Com us podeu imaginar, són autèntiques relíquies que s'esgotaren ràpidament poc després que sortissin a la venta. 


Un dels objectius de visitar el Museu del Cómic a Bruseles l'any 2010 era intentar trobar-ne algun exemplar, però res, ni a la seu de la Fundació Hergé en quedaven.

He estat anys escombrant la web intentant-la trobar .... però res de res. 

Ara farà un mes, però, vaig localitzar un exemplar a la venta a l'Ebay (no feia ni una hora que l'anunci estava penjat). I no només això, sinó que amb l'excusa que a la capsa de cartró hi havia mostres de desgast (havia quedat abandonada a la prestatgeria d'un magatzem de joguines d'Alemanya que va tancar fa temps), el preu era fins i tot inferior al que el seu dia tenia a les botigues. 

Ostres, ostres, ostres!!!! ....... Amb una alegria boja de veure que tenia a la punta dels dits una miniatura que ja havia donat per perduda, vaig comprar-la ipso facto, sense deixar passar ni una mil·lèsima de segon més! 

Al cap d'una setmana ja era a casa, amb el certificat d'autenticitat i en perfecte estat!!  Quin senyor regal d'aniversari!!!!   :-)
















Alb.

10 de des. 2013

No vagis per on et porta el camí ....





Quin cap de setmana més llarg!! Tan sols han estat tres dies, però la desconnexió ha estat total! Anar a estirar les cames per l'Alta Garrotxa és això, ..... desconnexió total!

Mentre pujava al Comanegra, entre esbufec i esbufec per la tossuderia de pujar en línia recta des de les basses de Monars fins al cim, em venia el cap una de les millors frases de l'il·lustre Emerson

"No vagis per on et porta el camí, ves per on no existeix i deixa les teves petjades"

I, renoi!, això de fer-li cas al senyor Emerson, em va suposar una suada descomunal d'hora i mitja, això sí, encadenant i gaudint de tres dels millors pics de l'Alta Garrotxa: el Comanegra, el Pic de les Bruixes i el Sant Marc






Alb.