De ben petit, si hi havia una cosa que despertava enormement el meu interès quan em perdia per les cotxeres de l'empresa de transports del meu pare, era un petit autocar de color verd que restava moribund al fons de la cotxera després d'haver fet tots i cadascun dels quilòmetres de la seva vida.
Es tractava d'un Setra S6 del 1955, un petit autocar de tan sols 24 places però amb un disseny que em trencava el cor cada vegada que el veia. Me l'havia imaginat milers de vegades reconvertit en cotxe-casa, igualant - o millorant - l'autobús del mismíssim professor Poopsnaggle. Anys més tard, el portaren al cementiri de vehicles i mai més en vaig saber res. Ostres, com m'arribava a agradar aquell autocar! Quant m'havia fet somiar!
Ahir, de camí al super, el cor em va fotre un vot! ...... Acabava de veure de re-ull un Setra S6 estacionat a l'aparcament d'un cinema. Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig girar mitja cua i vaig enfilar de dret cap a l'aparcament. .... Sí, era un Setra S6 i, lo sorprenent del cas, camperitzat de dalt a baix, amb la seva cuina, menjador, lavabo i llits.
Després vaig saber que aquesta meravella pertanyia a una parella d'avis alemans que estaven viatjant per Europa. Qui pogués, per Déu, ... Qui pogués!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada