2018 ... Quina set!

2018 .... Quina set! ... quina set de muntanya!! .... 

I és que, ja ho diu la cançó dels desapareguts Antonia Font: "Primavera i Trinaranjus amb qui més has estimat ....  Sense tu ja no me val" ....  Doncs, per mi, un Trinaranjus de muntanya, si us plau!  :-)

No volia acabar l'any sense pujar a un cim, ni que fos un de petit. I és que,... si una cosa ha marcat el 2018, ha estat les ganes boges de tornar-hi.

Fa deu mesos, no veia pas gens clar poder tornar a trepitjar una muntanya durant el 2018. I és que, el metge ja em va avisar: "La trencadissa, aquest cop, és de les grosses. La cosa va per llarg"

De totes maneres, us he de dir que, malgrat hi ha hagut setmanes que han costat moooolt de passar, no hi ha hagut dia que no l'hagi dedicat a la recuperar-me per tornar a la normalitat. I, és que, ja sabeu, la il·lusió mou muntanyes,... ni que sigui per apropar-me-les una mica (pensava jo)  :-)

De fet, pujar, allò que se'n diu pujar, ja ho he fet. L'altre dia em mirava les estadístiques que em dóna el Garmin, i em va sobtar veure que hauria pogut arribar tranquil·lament a l'Estratosfera, o pujar més de dues vegades l'Everest! .... I és que, 23.749 metres ascendits durant el 2018 sense pujar a cap cim, i en mode  "pata de palo", donen per pensar... :-)

De totes maneres, per més treball rehabilitador que hagi fet, no hi ha res com respirar l'aire fresc i pur de les muntanyes, res com estar-se assegut dalt d'un cim quan tot just el dia es desperta, deixant volar la ment, pensant en lo petits que som, pensant en les persones més estimades ..... 

Bon any 2019 !!!   ;-)

Alb.