10 de gen. 2022

Nits que voldries allargar i allargar i allargar perquè no s'acabessin mai…



Avui, una entrada per a aquelles nits que voldries allargar i allargar i allargar perquè no s'acabessin mai...

Aquest any, els reis m'han dut una làmina de la Paula Bonet, savien que em feia moltiiiissssima il·lusió. L'obra original, realitzada amb carbonet, tinta xinesa i aquarel·la, està inspirada en el tema "Nits que no acaben mai" del grup barceloní Inspira. Una cançó que et fa viatjar a aquelles nits que volies que no haguessin acabat mai…

Aquesta il·lustració que, sota el meu punt de vista, és de les millors que ha fet mai la Paula Bonet, avui dia està descatalogada i costa molt de trobar. ... Tenir-ne un exemplar penjat a una de les parets de casa és, sens dubte, un somni fet realitat!!   ;-)

"Tornem a ser un foc encès, recuperem l'alè perdut tan merescut .... tot dins les nits que no acaben mai"   :-)





Bon any 2022!


Alb.

19 de maig 2021

WA YEAH!!!! ..... ALEGRIA!!!


WA YEAH!!!! ..... ALEGRIA!!!

Vuit anys d'espera ....  però per fi hi ha un dels retorns més esperats! ... Els magnífics Antonia Font seran al Primavera Sound 2022!!   :-)

Quins cracks! .... 

Pantalla completa, pugeu el volum i .... a ballar!!!  ;-))



Alegria!!!




Alb.


29 de gen. 2021

Human, the movie


Aquest no us el podeu perdre. 

Busqueu una estona de tranquil·litat, poseu-vos uns auriculars i el vídeo a pantalla completa i ... a gaudir-ne. No té desperdici  :-)





Alb.


21 de nov. 2020

26 d’abr. 2020

Remember when ..... A les portes del desconfinament


Quan la setmana passada el govern va anunciar el desconfinament dels nens (encara que limitat en temps i espai), ràpidament em va venir al cap la mà de coses que hem deixat de fer amb ells a causa a la pandèmia CoVID-19. 

Deixar de sortir a la muntanya, d'agafar la bicicleta, de fer camins de ronda, de ..... A casa ja es poden fer moltes coses, ... però no ens enganyem, no és el mateix!

Així que, .... per amenitzar una mica la "FESTA" (amb majúscules) que avui hi hagut a casa per poder sortir - ni que sigui per estirar les cames -, ... us deixo un vídeo d'una de les últimes aventures que vam gravar amb en Pau abans no ens confinéssim, la de la 100ª pujada a Sant Miquel del 2019

Apa, .... Remember when...   ;-))





Alb.

21 d’abr. 2020

Vortex Razor HD 10x42 .... Qüestió de cap


Per a un ornitòleg biòleg “de bota”, comprar uns "bons prismàtics" no és una decisió fàcil. En primer lloc, perquè suposa una important inversió econòmica, i en molts casos, pot acabar essent una adquisició “de per vida”. En segon lloc, perquè les marques capdavanteres solen tenir models que, a preus semblants (i que no són precisament baixos), tenen qualitats tan bones que les diferències entre ells són imperceptibles per a qualsevol ull humà, cosa que en dificulta l'elecció. Sigui com sigui, el que està clar és que és un tema que cal estudiar a fons abans de prendre la decisió.

Al mercat hi ha desenes de marques de prismàtics bons, però les marques Alpha (les que s’emporten la major part del pastís) són bàsicament tres: Swarovski, Leica i Zeiss. És innegable la qualitat dels seus productes - com també ho són els seus elevats preus -, però també és veritat que juguen amb un "plus" d'avantatge respecte d'altres marques més novelles: la seva "fama" porta moooolta inèrcia, potser massa i tot....  i aquest fet encega a qualsevol possible comprador, així com també, eclipsa les altres marques.

M'he passat molts anys fixant-me en quins prismàtics duien penjats al coll centenars d'ornitòlegs amb qui m'he anat creuant arreu del món. Si em basés únicament pel que he anat veient, i hagués de comprar a cegues, o dut per les "suposicions", no hauria tingut cap mena de dubte que uns binos "Swarovski-Leica-Zeiss" haurien estat el relleu més indicat per als meus antics - i ja desgastats - Nikon.

De totes maneres, comprar dut per les suposicions, té el risc d'oblidar que les coses, un dia o altre, poden canviar, i que potser, marques que abans estaven en una segona línia (com  Kowa, Vortex, Vanguard,...), poden començar a fer ombra amb determinats models  - a les tres marques capdavanteres. Un exemple clar d’aquest fet és el que ha passat amb els telescopis terrestres d'observació de fauna. Fa quatre dies, ningú hagués dit mai que un Kowa superés a un Swarovski-Leica-Zeiss. Actualment, el Kowa TSN-883 amb óptica Prominar és considerat el millor telescopi del món. I, si això ha passat amb els telescopis, algú pot negar que no passarà mai amb els prismàtics?

Sigui com sigui, el que és important, és tenir tota la informació abans de decidir, i, sobretot, prendre la decisió pensant amb el cap, i no amb el cor. .... I és aquí on entra en joc la casa Vortex

VortexOptics és una empresa americana nascuda l'any 1986 especialitzada en la fabricació d'òptiques recreatives. Indiscutiblement, és una empresa molt jove. Zeiss, per exemple, fou creada l'any 1846, Swarovski l'any 1895 i Leica l'any 1913.  Tot i així, Vortex ha aconseguit posar-se a l'alçada de les més grans en menys de 20 anys.

Vortex fabrica òptiques amb diferents nivells de qualitat. La gama de productes comença amb les sèries Crossfire i Diamondback, orientades al gran públic, seguides per la sèrie Viper HD, orientada a l'aficionat avançat però ja amb una qualitat excepcional, i acabant amb la sèrie Razor HD amb òptiques de qualitat premium. 

Curiosament, són uns prismàtics d'aquesta darrera sèrie - els Vortex Razor HD 10x42 - que, sota tot pronòstic, s'han posicionat entre els millors del món, colze amb colze amb Swarovskis, Leicas i Zeiss que li dupliquen el preu. La web Allbinos.com, especialitzada en anàlisi en profunditat d'òptiques, els va donar la mateixa puntuació que els flamants Leica Ultravid HD-plus 10x42 que, fins ara, eren la nineta dels meus ulls. Aquests darrers, però, a preu de nineta.

Per més inri, la casa Vortex ofereix una garantia inigualable de per vida "sense preguntes" , cosa que els fa guanyar de golejada davant la competència que, sovint, ofereix, o deu anys, o garantia de per vida però amb lletra petita. 

Arribats a aquest punt, el dilema està servit. Cal pagar el que valen uns Leica Ultravid HD Puls si es pot pagar la meitat per uns Vortex Razor HD, obtenint millor garantia i la mateixa qualitat òptica (i us asseguro que no existeix la més mínima diferència, ni en condicions de poca llum)? ..... Uf! ... aquí hi ha unes quantes nits sense dormir. :-))

La resposta dependrà de com es prengui la decisió. Si es fa amb el corus asseguro que  portar uns Leica-Swarovski-Zeiss penjats al coll sempre "lluiran mésque qualsevol altra marca, o almenys tindreu aquesta sensació quan us creueu amb un indecís que va mirant els prismàtics de tots els ornitòlegs amb qui es creua per saber quins s'ha de comprar en un futur. Si es fa amb el cap, i havent posat totes les cartes sobre la taula, potser la decisió que es prengui sigui una altra.... :-)
















Alb.

2 de gen. 2020

Un any .... 100 Sant Miquels


Just fa un any, acabava de sortir per segon cop del quiròfan. Posar ferros, treure ferros, ara ajusta una mica per aquí, ara una mica d'oli per allà .... no em pensava pas que una tíbia i un peroné donessin tan de joc a un traumatòleg ...  :-)


El tema és que, quan veus que les coses no van com un voldria, només hi ha dues opcions: o lamentar-se mirant enrere amb passivitat i frustració, o mirar endavant amb motivació i convicció ferma.

Valentín Fuster, al seu dia, ja ho deia amb el que ell anomenava "cercle de la motivació". I és que, només amb motivació s'aconsegueix la satisfacció


Cada dia estic més convençut que la vida són petits somnis que anem complint. N'hi ha que, si es planifiquen bé, es converteixen en veritables reptes personals que, assolint-los, ens fan més forts. I és que, la sensació d'haver assolit un repte, no s'oblida mai, queda gravada a dins nostre.

Aquest 2019 va començar xipi-xipi, però amb un somni/repte entre cella i cella. I és que, si a u de gener caminava amb crosses, a trenta-u de desembre havia d'haver pujat 100 vegades a Sant Miquel de Campdorà

Com deia Bertran Russel: "Quan un home sap per on va, el món sencer s'aparta per deixar-lo passar" ... i és que, només han calgut 93 dies per fer les 100 pujades a Sant Miquel, 1540 quilòmetres en poc menys de 100 hores d'activitat, ascendint 33.500 metres (unes 4 vegades l'alçada de la Troposfera), i combinant tres disciplines: BTT, Trailrunning i Trekking (75, 14 i 1 ascensions respectivament), 21 de les quals, han estat nocturnes, la resta.... buscant hores de sota les pedres. :-)



Bé, .... 2020 .... moment d'encetar nous reptes .... que la vida segueix i, cal viure-la carregada de somnis!! .... Quin és el vostre?  ;-)  



Alb.

31 de des. 2019

La vida, allò que passa quan tu rius ... Bon any 2020!!



Les estrelles són fars a l'horitzó, 
jo sempre les he vist en els teus ulls. 
Duus a dins inquieta i viva la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

...

Que quan siguis lluny, una cançó et torni a casa
Que quan s'enamorin de tu, no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te.
Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç.
Que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.

Que als matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú sense que el necessitis.

...

Recorda, si plou dins teu
que caminar cura les ferides
Que viure, viure no és estar vius
viure és l'actitud d'omplir la vida
La vida, allò que passa quan tu rius.


(Per sentir aquesta magnífica cançó dels Txarango, cliqueu AQUÍ, apugeu el volum, tanqueu els ulls i deixeu-vos endur ben lluny.... )

BON ANY  2020 !!!




Alb.

1 de nov. 2019

Posem el 3/24? ....



Portem uns mesos que és un no parar. És llegir el diari o obrir el televisor i veure injustícies i més injustícies, uf!! .... M'entristeix enormement el que està passant al nostre país. Un acaba essent escèptic en veure l'enorme poder que té un estat (amb jutges, armes, poders polítics, exercit, ...) davant una població pacífica i de convicció ferma que, cada dia que passa, s'assembla més al petit llogaret de la gàl·lia romanitzada de l'espavilat Astèrix i el seu amic fidel, l'Obèlix ... :-))

Si us he de ser franc, amb tot aquest panorama, a mi només en venen ganes de posar el 3/24, però no el de les notícies, sinó el de les Gavarres

Vaja, que no hi ha millor desconnexió que fer 3 Sant Miquels en 24 hores....  1050 metres de desnivell, poc més de 50 quilòmetres, una primera pujada amb la btt, una segona de trail running, i una tercera, de nou amb la btt, aquest cop, acompanyat d'en Jordi i amb la guinda de la foscor i de la tempesta que l'ha deixat caure a mitja baixada ... Uau! ... No es pot acabar el dia més feliç, creieu-me!! ... ;-)))
  







Alb.

31 d’oct. 2019

Some Study That I Used to Know



Avui, un video per riure una mica amb la ciència! Endavant amb una de les millors paròdies de la cançó de Gotye: Somebody That I Used To Know :-)





Alb.


12 de jul. 2019

Ofegant-se per la Vall de Núria ... :-)


Per celebrar l'alta mèdica, què millor que fer un puja i baixa a Núria amb els companys de feina! Gràcies Ramon, Santi, Mia, Simon ..... Ja us asseguro que és impossible pujar una muntanya rient i que un no acabi ofegat ... :-))








Alb.

492 dies .... 1 any, 4 mesos i 5 dies


Han calgut 492 dies, una pila, sí, .... això sí, crec que fisios i traumatòlegs m'han deixat com acabat de sortir de la caixa!  :-)

Abans d'ahir, per fi, em van donar l'alta mèdica, un trist paper imprès amb poca tinta però que, per mi, té un significat de molt de pes! .... Emocionalment, ha estat el tancament d'una època de la vida en que no tot han estat flors i violes, no per oblidar, perquè n'he après molt, però sí per mirar-me algunes coses amb uns altres ulls. Fins i tot, encara seré un afortunat...  :-)


Tinc molt a qui agraïr: .... als corredors de la cursa, que em van fer costat en tot moment i aconseguiren que el meu sentit de l'humor guanyés a l'insuportable dolor que em pujava d'un peu literalment trinxat. Als bombers del GRAE, que em traieren dels cingles del Serradell com aquell qui res. A les 3 traumas del Trueta, molt mones totes tres però... que em van fer veure les estrelles com mai he vist. Al doctor Rafel Gonzàlez que, amb les seves mans d'autèntic artista del bricolatge de precisió, va enganxar uns ossos que semblaven inenganxables. A les infermeres de la Clínica Girona, per aquelles galetes miraculoses que em feien ensalivar durant hores, hores que mai passaven. A la Tània, la Natàlia, en Sergi i en Guillem, els "meus cracks de fisios", a qui, amb tan sols agraïments, segur que em quedo curt. Als amics i als companys de feina,... no sabeu pas la sort que tinc de tenir-vos. A la Virgínia i a la Mar, per cobrir-me tan bé les espatlles a l'escola mentre jo me les tenia amb calmants i i pastilles de tota mena. A la Taya Smith i a la Sophia Urista per posar-me "bandes sonores" i fer-me "volar" durant milers d'estones. A les muntanyes, per fer-me somiar i no perdre mai l'esperança de tornar-les a trepitxar. A l'esquirolet (ja us en parlaré en una nova entrada...) ... I, per descomptat, a la Família, per estimar-me tant i tant i tant...

M O L T E S   G R À C I E S ! ! ! ! 




Alb.


11 de jul. 2019

A vegades hi ha sort i ... a vegades també!


A vegades hi ha sort, i a vegades també! ... i, és que, aquesta no me l'esperava!  :-)

A la passada concentració de furgonetes Volkswagen que es va celebrar a St.Pere Pescador ens ho vam passar d'allò més bé. Furgonetes i més furgonetes en un ambient dels que no té desperdici.


De les moltes coses que sol organitzar la casa Volkswagen, no hi poden faltar els concursos. Concursos d'aquests que tothom tira la papereta omplerta per si sona la campana i que, normalment, mai sol sonar.... 

El tema és que, fa un parell de setmanes, rebia un correu de Vehículos Comerciales Volkswagen comunicant-me que, el segon premi, se'n venia de dret cap a casa. Uau! .... Suposo que us podeu imaginar la cara de sorpresa que vaig posar.... :-)



Fa un parell de dies arribava a casa el carter carregat amb una gran caixa de mal agafar plena de regals.....  Sens dubte, una bona manera de "tancar" la 16ª Concentració de Furgonetes Volkswagen!  ....  Mil gràcies senyors i senyores de Can Volkswagen ... :-))







Alb.


5 de juny 2019

16a SurfAlegre - 2019 ... Càmera i acció!


Feia força dies que no escrivia al blog .... i és que, aquest cop no és per falta de ganes, sinó per falta de temps! 

Sigui com sigui, el que avui em fa il·lusió d'ensenyar-vos és el vídeo que, aprofitant les poques estones que em queden lliures, he fet de la darrera Concentració de furgonetes Volkswagen (16ª SurfAlegrecelebrada el passat cap de setmana a Sant Pere Pescador

Apa, pugeu el volum i ... a clickar el Play sha dit!  ;-))






Alb.

9 d’abr. 2019

Amb "calma" pel pic de la Calma


El "amb calma" del títol de l'entrada és més irònic que res més .... perquè, si una cosa va caracteritzar la sortida del passat cap de setmana és lo "moguda" - meteorològicament parlant - que va ser l'excursió.

La sortida d'aquest cap de setmana era una sortida més que desitjada per la secció de Muntanya del GEIEG. No per la dificultat, ni per la espectacularitat del lloc, sinó perquè cada cop que s'havia programat aquesta excursió, s'havia acabat anul·lant per mal temps o per previsió de fort vent. 

Aquest cap de setmana, no és que la previsió fos molt bona però,.... com que les ganes d'anar-hi ja començaven a ser patològiques, ens vam carregar les motxilles a l'esquena i cap a l'Albera s'ha dit!

L'excursió partia del Coll de Banyuls, per anar a fer el Pic de la Calma (714 m) passant pel Coll del Torn (606 m). Una ruta de poc més de 7km amb el mar de taló de fons i vegetació esventada per la Tramuntana.

Carenant entre garrics, estepes i gatoses florides vam anar fent ruta fins a completar la volta. El que no ens pensàvem pas és que en poques hores veiéssim totes les estacions de l'any. Riu-te'n d'Islàndia, jeje ... De dia assolellat, passàrem a ventós, per anar a plujós i acabar amb boirós. Vaja, que n'hi va haver per a tots els gustos... ;-)

Sigui com sigui, ... va valdre molt la pena! Hi tornarem segur!













Alb.